dilluns, 29 de juny de 2009

EL REI DEL MÓN de Salvador Macip

Fa uns mesos, arran d’un post dedicat a Nana de Chuck Palaniuk, el Salvador Macip va passar pel meu bloc i em va deixar un comentari, es declarava admirador de l’autor nord-americà i assegurava haver llegit tota la seva obra. De seguida, i per curiositat, li vaig tornar la visita a bloGuejat, i ens vam anar sovintejant pels blocs respectius, fins aquí tot va ser normal, els típics comentaris als posts de torn. Mai acostumo a mirar perfils dels blocaires i amb SM no vaig fer una excepció, no en sabia res de la seva faceta professional, però un dia em va llençar un repte a propòsit d’un post seu sobre la literatura catalana actual: sóc bastant escèptica pel que fa a les noves valors de la literatura que es fa avui dia a casa nostra perquè no m’interessen massa els temes que toquen, en general, els trobo redundants i molt vistos, no m’entretenen. Des que vaig fer filologia catalana en vaig quedar saturada i havia fet un descans de molts anys. Només llegia amics dels quals m’abstenia a fer comentaris. Això mateix, o més o menys, li vaig dir al Salvador al seu post, i vés per on em va dir que per què no llegia alguna cosa seva.

Se’m va encendre de cop la llumeta i vaig decidir-me a fer-ho. L’endemà mateix vaig anar a la llibreria i em vaig comprar El rei del món (per cert, l’únic exemplar que hi havia). El que va venir a continuació va passar tan ràpid com la novel·la.
Crec que El rei del món és un llibre rodó, no li sobra ni li falta res, té absolutament de tot i quan dic de tot és realment de tot. Està escrit, al meu entendre, de manera brillant, agafant el registre adequat a la situació i la trama. La lletra és grosseta i l’argument frenètic. Me’l vaig fer petar en 48 hores.

Probablement, El rei del món sigui la novel·la que més m’ha sorprès dels darrers anys, per un fet molt sezill: no tenia cap mena ni de prejudici, ni d’expectativa abans de llegir-la, si voleu que us digui la veritat la vaig comprar per curiositat, per veure què deia, però un cop començada, des de la primera plana fins a l’última em va deixar atrapada sense remei. La vaig trobar ràpida, irònica, dramàtica, esbojarrada i molt, però que molt, addictiva.

No vull donar massa pistes sobre el seu contingut argumental, però puc dir que és com si Palaniuk i Tarantino s’haguessin conxorxat i haguessin preparat un projecte a quatre mans. És original i plena d’acció i, sobretot, és un testimoni evident que es pot fer literatura en català de qualitat i plenament exportable a qualsevol indret del planeta. El rei del món és la constatació del poder de la publicitat i del màrqueting, on l'aparença és allò que compta per damunt de qualsevol altra cosa. Qui té les diners té el poder de fer i desfer, d'esborrar els límits entre allò que és real i allò que és producte. A El rei del món la societat occidental queda retratada com amoltonada i frívola que es deixa endur per allò que és moda, per allò que ens venen i ens fan empassar com volen i quan volen.

Si aquest estiu no teniu cap lectura que us acabi de fer el pes i us agrada l’acció i el hip-hop, no us podeu perdre el viatge al·lucinant i trepidant que proposa el Salvador Macip a El rei del món. Viatjant a tota merda de la mà del Zip- Scary XXL passareu de l’infern al cel en un temps estratosfèric. La història del protagonista em recorda al viatge amb el Furius Baco. És el somni americà, el fenomen Gran hermano, la història de les fulgurants estrelles mediàtiques sortides del no-res dutes a extrems insospitats... És delirant, divertida, surrealista, boníssima. Fantàstica. (Un detallet: quan la llegiu ja em direu que en penseu de l’escena on l'Scary coneix la Tatiana).
Després d’aquesta lectura em declaro admiradora del Macip i espero que aviat enllesteixi una altra novel·la, m’ha deixat amb ganes de més. Us recomano que llegiu, també, si no ho heu fet el comentari de Pep Blay a l’Avui de dijous passat, titulat Del Pop-Arb a la literatura independent, el vaig trobar molt ineteressant i crec que em va bé afegir-lo en aquest post, perquè parla de noves veus, noves maneres de fer d’autors joves i catalans, que potser no tenen el mateix accès als canals tradicionals de difusió com els autors ja “consagrats”, però que tenen molt a dir en la nova literatura catalana... sobre la qual ja no em mostro tan pessimista.

15 comentaris:

SM ha dit...

Carina, que m'has fet posar vermell!! Gràcies per deixar-te provocar, per prendre't el temps per criticar el llibre i per totes les coses bones que en dius.

Sorprendre al lector i fer-li llegir una novel·la amb rapidesa és el millor que li pot passar a un escriptor. Em fa content haver-ho aconseguit. I més si t'he fet canviar d'opinió sobre al literatura catalana actual! ;-)

Em vaig sentir identificat amb l'article del Pep Blay que menciones. La meva intenció era, com tu dius, fer una cosa "exportable" i fugir una mica de la típica novel·la catalana, aplicar alguna cosa del que estan fent les noves generacions americanes, per exemple. Hi ha gent que prova coses diferents, amb més o menys fortuna, però almenys ho intentem. No està tot perdut!

Ja veuràs: la meva nova novel·la és encara molt millor ;-)

òscar ha dit...

coi carina, amb un post així no em queda altre que anar a per el llibre.
espero que a l'abacus en quedi algun exemplar!

L'Espolsada llibres ha dit...

Carai quin entusiasme, l'haurem de tenir en compte.
L'article d'en Pep Blay molt recomanable!

kweilan ha dit...

Carina, m'has convençut. Llegiré aquest llibre del salvador macip.

Jaume Puig ha dit...

"El rei del món" és un llibre que no pot passar desapercebut. Té tot el que has dit, i a més per mi té el valor afegit d'aconseguir una obra en català perfectament inserida a NYC. Gens fàcil. L'autor s'hi va passar un munt d'anys allà per aprendre què significava viure a la terra promesa :-)

Clidice ha dit...

Ara m'has fet venir ganes de llegir-lo :)

Teresa Amat ha dit...

Una altra a qui has convençut. Queda apuntat i ja us en diré el què, com he dit a cal Salvador.
Salut!

carina ha dit...

Salvador, el que he posat al post ho sento realment i m'he deixat moltes altres coses que volia comentar com ara la localització, que no grinyola per enlloc, aspectes anecdòtics i de molta plasticitat, etc, etc, etc.... Em va la marxa i m'ha entusiasmat el que dius. Em tens ja al sac de lectors-incondicionals, però noi és difícil trobar-te (almenys a Lleida) i mira que t'ha publicat Columna! Posats a trobar cosetes, només he vist una cosa que no m'ha acabat de quadrar en el context: és una expressió que utilitza el Zip per a definir-se a ell i a la seva pandilla "lladres de camí ral", ho he trobat una mica decimonònic, no m'ha acabat de quadrar, però tot i aquest, però, (molt personal i molt subjectiu) l'he trobat una novel·la rodona espero amb entusiasme la propera... mentre llegiré les altres cosetes que tens i, si vols, te'n faig cinc cèntims. ESCRIU, per favor, no paris!

carina ha dit...

Òscar, no te'n penediràs si fas la lectura i sobretot diga-li a la teva dona que la faci, segur, seguríssim que hi queda atrapada.

Espolsada, aquest és l'objectiu del bloc: parlar dels llibres que m'han marcat, entusiasmat en diferents moments de la meva vida. I aquest m'ha semblat molt bo

Kweilan, no sé si serà el teu estil, però t'asseguro que val la pena provar-ho només pel fet de llegir una novel·la ben escrita, amb una adequació lingüística i de registre gairebé perfecta. Segur que el sabràs valorar com es mereix

Jaume, he llegit el teu comentari sobre el llibre i el subscric plenament, que t'aniré a dir... Una abraçada i ens llegim

Clícide, fes la lectura aquest estiu és rapidíssima i molt addictiva. T'agradarà, gràcies per passar per aquí

Teresa, et dic el mateix que als altres, val la pena fer la lectura per comprovar que tant és si ets català, nord-americà o d'on carai es vulgui, qui en sap en sap, no cal reivindicar localismes i conformar-nos a ser una literatura minoritària i minoritzada, cal posar les expectatives ben amunt i provar i fer coses com les que fa el Salvador, que és de Girona , però prenent el seu llibre com a referència podria ser de qualsevol indret

SU ha dit...

Carina,

No tinc cap dubte que el llibre d'en Salvador és del tot recomanable i me l'apunto a la llista.

M'encantaria que, en algun moment, parléssim del teu desencant de la literatura catalana...

Vinga, salut i bons llibres!

SU

Fina ha dit...

No em digueu que a tots us agrada el llibre del Salvador!

Ai, perdó, perdó,era broma.
Que jo també el tinc! :-)

Mireia ha dit...

Caldrà tenir-lo en compte, i més si bé d'una "escèptica" com tu dels escriprors catalans actuals!

carina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
carina ha dit...

Mireia, suposo que se m'ha degut colar una s per una x, a vegades passa són molta prop al teclat i els dits se'n van. Aquesta és la grandesa dels llibres, a mi pot no fer-me fred ni calor la literatura catalana actual (tret de Cabré) i a tu et pot entusiasmar, no pretenc que allò que dic vagi a missa, aquest bloc és personal i parlo dels llibres que a mi m'agraden però que per a una altra persona poden resultar infumables.
Bon estiu i bones lectures

Jesús M. Tibau ha dit...

coincideixo en el bon gust de boca que m'ha deixat el llibre, i que properament comentaré al meu blog