tag:blogger.com,1999:blog-19670948134158019922024-03-07T22:14:52.535-08:00el guant de l'Allie"Totes les coses del món, porten a una cita o un llibre".
Jorge Luis Borgescarinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.comBlogger65125tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-35906412749351885342014-04-17T15:14:00.000-07:002014-04-17T15:15:43.818-07:00GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ IN MEMORIAM <i><b>La vida no és la que uno vivió,</b></i><br />
<i><b>sino la que uno recuerda y </b></i><br />
<i><b>cómo la recuerda para contarla</b></i><br />
<br />
<i>Vivir para contarla</i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-SR1qgQvp6XY/U1BR_BHpjiI/AAAAAAAACVU/qGnZXnLPXog/s1600/gaboportada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-SR1qgQvp6XY/U1BR_BHpjiI/AAAAAAAACVU/qGnZXnLPXog/s1600/gaboportada.jpg" height="207" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
GABRIEL GARICÍA MÁRQUEZ (6 de març de 1927- 17 d'abril de 2014)
Si hi ha un autor que ha marcat la meva vida lectora, aquest és, sense cap mena de dubte, El gran Gabriel Garcia Márquez, <i>Gabo</i>. La lectura de la seva obra va marcar la meva adolescència i joventut i sempre vaig pensar que ningú podia dir les coses com ell. García Márquez era un monstre de les lletres, un tòtem de la literatura, el més gran entre els grans. Immers en el seu realisme màgic va estremir mig món amb obres més grans que l'alçada d'un campanar. Avui, però, la seva veu s'ha apagat per sempre, però ens deixa un llegat perenne i immortal: una extensa obra, amb títols inoblidables. <i>Cien años de soledad, Los funerales de la mamá grande, Del amor y otros demonios, El amor en tiempos del cólera, La hojarasca, El coronel no tiene quién le escriba</i>... i tants i tants d'altres.
Tant de bo no hagués d'escriure mai una entrada com aquesta, però la vida és fràgil, les persones se'n van i, en alguns casos, el seu llegat perdura per sempre. Descansa en pau.<br />
<br />
"
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
<br />
-->
<span lang="CA" style="font-family: Cambria; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: Cambria; mso-fareast-language: EN-US;"><i>Hizo con ellos la guerra
triste de la humillación cotidiana, de las súplicas y los memoriales, del vuelva mañana, del ya casi, del estamos estudiando su caso con
la debida atención; la guerra perdida sin remedio contra los muy atentos y seguros
servidores que debían asignar y no asignaron nunca las pensiones vitalicias. La
otra guerra, la sangrienta de veinte años, no les causó tantos estragos como la
guerra corrosiva del eterno aplazamiento. El propio coronel Gerineldo Márquez,
que escapó a tres atentados, sobrevivió a cinco heridas y salió ileso de
incontables batallas, sucumbió al asedio atroz de la espera y se hundió en la
derrota miserable de la vejez, pensando en Amaranta entre los rombos de luz de
una casa prestada. Los últimos veteranos de quienes se tuvo noticia aparecieron
retratados en un periódico, con la cara levantada de indignidad, junto a un
anónimo presidente de la república que les regaló unos botones con su efigie
para que los usaran en la solapa, y les restituyó una bandera sucia de sangre y de pólvora para que la pusieran sobre sus ataúdes. Los otros, los más
dignos, todavía esperaban una carta en la penumbra de la caridad pública, muriéndose
de hambre, sobreviviendo de rabia, pudriéndose de viejos en la exquisita mierda
de la gloria. De modo que cuando el coronel Aureliano Buendía lo invitó a
promover una conflagración mortal que arrasara con todo vestigio de un régimen
de corrupción y de escándalo sostenido por el invasor extranjero, el coronel
Gerineldo Márquez no pudo reprimir un estremecimiento de compasión.<br />
-Ay, Aureliano -suspiró-, ya sabía que estabas viejo, pero ahora me doy cuenta
que estás mucho más viejo de lo que pareces.</i>".</span><br />
<b><i><span lang="CA" style="font-family: Cambria; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: Cambria; mso-fareast-language: EN-US;">Cien años de soledad </span></i></b>
carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-31257342186287359052014-02-15T05:32:00.001-08:002014-02-15T06:10:51.527-08:00NEBRASKA d'Alexander Payne<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-wEGISsggr4A/Uv9xi7WFceI/AAAAAAAACS8/CHL6njZ_6-M/s1600/i.2.s-nebraska-forte-payne-movie-poster.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-wEGISsggr4A/Uv9xi7WFceI/AAAAAAAACS8/CHL6njZ_6-M/s320/i.2.s-nebraska-forte-payne-movie-poster.jpg" /></a></div>
Bon dia. Els que passeu algun cop per aquí haureu pogut comprovar que darrerament no publico res al blog, la raó és que no tinc gens de temps per llegir perquè vaig molt enfeinada amb d'altres coses i com que no sóc el Salvador Macip (que ja m'agradaria), no sé fer dues coses alhora.
Avui, però, una força gairebé irrefrenable m'ha fet asseure davant l'ordinador per escriure una ressenya atípica: no parlaré de cap llibre, avui aquesta entrada és per a una pel·lícula.
Tothom té un llibre, una cançó, un somni, un color, una pel·lícula a la seva vida. El llibre, el color, el somni, la cançó els tinc guardats des de fa molt temps al meu calaix de la memòria i creia que també hi tenia la pel·lícula, però ahir 14 de febrer de 2014 vaig descobrir que anava equivocada. Ahir vaig tenir la sort de gaudir durant dos hores d'una joia, d'una pel·lícula que per a mi ha passat a ser "la meva pel·lícula". No sé explicar les sensacions que he tingut durant el visionat i, sobretot, el postvisionat, però des que m'he despertat aquest matí que només faig que pensar-hi.
<i>Nebraska</i>, dirigida per Alexander Payne, i magistralment interpretada per Bruce Dern (que fins ahir no sabia qui era) m'ha colpit i m'ha arribat tan endins que no podia fer res més que dedicar-li aquest post.
No faré cap spoiler ni parlaré de contingut, només diré que quan vaig al cine, quan llegeixo un llibre... ho faig amb l'esperança que m'expliquin una història com aquesta. La pel·lícula és el viatge d'un pare i un fill des de Billings, a l'estat de Montana, fins a Lincoln, a Nebraska, no és res més, però la bellesa narrativa, l'autenticitat dels personatges, un guió impecable, una fotografia impressionant i unes actuacions magistrals fan de <i>Nebraska</i> una autèntica joia.
A Nebraska hi he trobat allò que m'agrada de la literatura, hi he entrevist Carver, Fante, Cormac McCarthy, Ford... minimalisme en estat pur, personatges estremidors. No hi ha acció, només narració, bellesa en estat pur, sense ornamets, sense artficis, sense color. Perfecta. La meva pel·lícula.
carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-15599008662520292362013-11-14T16:45:00.000-08:002013-11-15T02:44:36.479-08:00LESS THAN ZERO de Bret Easton Ellis<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-clF-kTI9WgM/UoX6unIm5nI/AAAAAAAAAqE/uKKfdmVtu98/s1600/'fotos'.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-clF-kTI9WgM/UoX6unIm5nI/AAAAAAAAAqE/uKKfdmVtu98/s400/'fotos'.jpg" /></a></div>
Tenia clar que un dia o altre ressenyaria alguna novel·la de Bret Easton Ellis, però em feia cosa escriure sobre la famosíssima <i>American Psycho</i>, per allò que ja n'ha parlat tothom i bla, bla, bla... Així que descartada la cinematogràfica tercera novel·la d'Ellis, he pensat que la millor opció seria <i>Less than zero</i>, amb la qual es va estrenar com a novel·lista el 1985 amb només 21 anys.<br />
La crítica s'ha entestat a catalogar-la com una novel·la generacional, a l'estil d'<i>El vigilant en el camp de sègol</i> o <i>On the road</i> -totes dues dels anys 50-, representativa de la Generació X per motius extraliteraris, fet que va causar més d'un maldecap al seu autor i el rebuig dels cercles literaris. De fet, mirat així, superficialment, ho pot semblar, i no dic pas que no ho sigui, el títol mateix de la novel·la fa referència a una cançó homònima d'Elvis Costello, molt <i>in</i> als anys vuitanta; però no crec que sigui això el que l'ha fet perenne en el temps. Una altra part de la crítica l'ha titllat de novel·la autobiogràfica, perquè en certa manera retrata el món en què Ellis va créixer, no dic que no, tampoc, però no és l'aspecte que m'interessa.<br />
Tampoc parlaré massa de l'argument, d'allò que tracta, perquè tot i escandalitzar l'any 1985, avui, a les acaballes de 2013 no és novedós ni trencador. Allò que m'agrada, que m'encanta, d'Ellis és el to. M'agrada la manera freda, desapassionada com narra uns fets, una història, com explica coses terribles. L'aridesa de les paraules i dels diàlegs dels seus personatges és el que colpeix, el que "toca" d'aquesta novel·la. Ellis esbudella amb la fredor gèlida d'un forense un grup de joves californians, rics i materialistes, que agonitzen en el seu univers devastat per la solitud, la incomunicació i la frivolitat més extremes.<br />
La narració d'Ellis és en primera persona i en present (interessant!); utilitza frases curtes i sense adjectius. Frases que tallen com la fulla d'un ganivet. I, per a mi, aquí rau la grandesa d'Ellis, en la seva prosa minimalista, despullada de retòrica. En la paraula crua, sense embuts, sense eufemismes.<br />
La història que narra, com he dit abans, no és nova, però l'estil, el to, el diferencia i el fa especial.<br />
En un resum injust, podria dir que la novel·la descriu el buit moral, social i sexual d'una generació perduda, que es mou en un estat de letargia apàtica i narcicista. La joventut decadent de l'era Reagan. Podria dir que no és un conte moral (com ens van fer voler creure en la mala adaptació cinematogràfica), sinó més aviat un conte amoral. Podria dir que la novel·la és una dura mirada a la Generació X, una reflexió sobre el deteriorament moral d'una societat superficial i materialista; però tot això ja s'ha dit i és recaure en segones lectures (innecessàries) i en tòpics. El que m'atreu d'Ellis, més enllà d'aquesta novel·la i del que hi narra, és la seva prosa gens càlida, pertorbadora i inquietant.<br />
En la veu d'Ellis és on radica la seva força, en aquesta veu desencantada, sense cadència, àtona, monòtona, afònica.carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-15108004876319391082013-10-25T15:32:00.000-07:002013-10-25T15:45:19.858-07:00MÉS POEMES DE CARVER EN CATALÀ (II)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Fa dies que no actualitzo el bloc. Estic poc lectora. No tinc temps. No en tinc ganes. No llegeixo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Avui, però, no puc dormir. Fa dies que em ronda pel cap fer una entrada nova, però la manca d'inspiració em frenava la mà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">De tant en tant, necessito prendre'm un temps. El bloc sempre espera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Avui torno i reprenc les traduccions (molt personals i poc professionals) que faig dels poemes de Raymond Carver. Qui segueix -més o menys- <i>El guant de l'Allie</i> ja coneix la meva debilitat per aquest gran contista nord-americà. Fa uns mesos, publicava unes traduccions d'uns poemes de Carver que havien servit d'esquelets d'alguns dels seus contes, la faceta poètica de Carver, molt menys coneguda que la de narrador, m'interessa molt, però com sempre... (i comença a ser preocupant) no hi ha traduccions al català (suposo que no és rendible).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">No és que Carver sigui un gran poeta -no ho és- però la seva poesia m'interessa en la mesura que m'interessen els seus contes. Amb la poesia Carver va trobar el llenguatge amb el qual podia expressar millor el seu art. La poesia de Carver és minimalisme pur, és, en difinitiva, la idea despullada, freda, sense retòrica... com a ell li agradava... i com a mi m'agrada. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">PS: Perdoneu -de nou- l'atreviment, torno amb tres males traduccions de tres poemes-contes.</span></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="ESTA MAÑANA"><b>AQUEST MATÍ</b></span><span title="Esta mañana era diferente."> </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Esta mañana era diferente.">Aquest matí era diferent.</span></span><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Había algo de nieve"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Había algo de nieve">Hi havia una mica de neu</span><span title="en el suelo."> a terra.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="en el suelo."></span><span title="El sol flotaba en un diáfano">El sol surava en un diàfan</span><span title="cielo azul."> cel blau. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="El mar era azul y verdiazul">El mar era d'un plàcid turquesa </span><span title="hasta donde alcanzaba la vista.">fins on allargava la vista.</span><span title="Apenas se veían olas."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Apenas se veían olas.">Amb prou feines es veien onades. </span><span title="Todo era calma.">Tot era encalmat. </span><span title="Me vestí y salí"> </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Me vestí y salí">Em vaig vestir i vaig sortir </span><span title="a caminar, dispuesto a no regresar">a caminar, </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="a caminar, dispuesto a no regresar">no volia tornar,</span><span title="hasta absorber lo que la naturaleza me ofrecía."> volia xuclar tot allò que la natura m'oferia.</span><span title="Pasé junto a unos árboles viejos y encorvados."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Pasé junto a unos árboles viejos y encorvados.">Caminava al costat d'uns arbres vells i encorbats.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Crucé un campo salpicado de piedras">Vaig creuar un camp tacat de pedres </span><span title="donde se apilaba la nieve.">on s'apilava la neu. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Continué">Vaig continuar</span><span title="hasta llegar al acantilado."> fins al penya-segat.</span><span title="Ahí contemplé el mar, el cielo,"> Allí, vaig contemplar el mar, </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Ahí contemplé el mar, el cielo,">el cel,</span><span title="las gaviotas que giraban sobre la playa blanca"> les gavines que giraven sobre la platja blanca, </span><span title="allá abajo.">allà baix. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Todo era hermoso.">Tot era bell. </span>U<span title="una luz fría y pura.">na llum freda i pura </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="una luz fría y pura.">ho banyava tot. </span><span title="Pero, como siempre, mis pensamientos"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Pero, como siempre, mis pensamientos">Però, com sempre, els meus pensaments, </span><span title="empezaron a vagar.">dispersos. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Tuve que forzarme">Em vaig forçar</span><span title="a ver lo que veía">a veure el que veia </span><span title="y nada más.">i res més. </span><span title="Tuve que decirme: “Esto es"> </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Tuve que decirme: “Esto es">Vaig dir-me: "Això és </span><span title="lo que importa, no el resto.” (Y por uno o dos minutos">el que importa, no la resta."</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="lo que importa, no el resto.” (Y por uno o dos minutos">( I per un o dos minuts</span><span title="lo conseguí.) Por uno o dos minutos"> ho vaig aconseguir). </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="lo conseguí.) Por uno o dos minutos">Per un o dos minuts es van</span><span title="aquello borró las habituales reflexiones sobre"> esborrar </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="aquello borró las habituales reflexiones sobre">les meves reflexions sobre</span><span title="lo que estaba bien y lo que estaba mal: el deber,"> el que està bé </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="lo que estaba bien y lo que estaba mal: el deber,">i el que està malament: el deure, </span><span title="los recuerdos dulces, ideas sobre la muerte, cómo debía tratar">els records dolços,</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="los recuerdos dulces, ideas sobre la muerte, cómo debía tratar">les idees sobre la mort, com havia de tractar </span><span title="a mi ex esposa.">la meva exdona. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Todo lo que esperaba">Tot allò que esperava</span><span title="que esta mañana se desvaneciera."> aquell matí va desaparèixer.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Las cosas con que vivo día tras día.">Les coses amb què vivia cada dia. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Las cosas con que vivo día tras día.">Allò </span><span title="he tenido que pisotear para seguir adelante.">que havia trepitjar per seguir endavant.</span><span title="Pero por uno o dos minutos me olvidé"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Pero por uno o dos minutos me olvidé">Però per un o dos minuts em vaig oblidar</span><span title="de mí mismo y de todo lo demás."> de mi mateix i de tota la resta. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Sé que lo hice.">Sé que ho vaig fer.</span><span title="Porque al voltear hacia atrás no sabía"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Porque al voltear hacia atrás no sabía">Perquè en mirar enrere no sabia</span><span title="dónde me encontraba."> on em trobava.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Hasta que unas aves se alzaron">Fins que uns ocells es van alçar </span><span title="de los árboles torcidos.">dels arbres torts.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Y volaron">I van volar </span><span title="en la dirección en que yo necesitaba ir.">cap on jo necessitava anar.</span><span title="UNA TARDE"><b> </b></span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="UNA TARDE"><b>UNA TARDA</b></span><span title="Mientras escribe sin mirar el mar,"> </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Mientras escribe sin mirar el mar,">Mentre escriu sense mirar el mar,</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca">li <span title="él siente que empieza a temblar la punta de su pluma.">comença a tremolar la punta de la ploma.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="La marea está cubriendo los guijarros de la playa.">Les onades acaronen els còdols de la platja.</span><span title="Pero no es por eso."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Pero no es por eso.">Però no és per això. </span><span title="No,">No.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="es porque en ese instante ella decide">En aquest mateix instant ella decideix</span><span title="entrar en la habitación completamente desnuda."> entrar</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="entrar en la habitación completamente desnuda.">completament nua.</span><span title="Adormilada, sin siquiera saber dónde se encuentra"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Adormilada, sin siquiera saber dónde se encuentra">Endormiscada, sense saber on es troba </span><span title="por unos segundos.">per uns segons. </span><span title="Se quita el pelo de la frente."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Se quita el pelo de la frente.">S'aparta el cabell del front.</span><span title="Se sienta en el inodoro con los ojos cerrados,"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Se sienta en el inodoro con los ojos cerrados,">S'asseu al vàter amb els ulls tancats,</span><span title="la cabeza gacha."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="la cabeza gacha.">amb el cap cot. </span><span title="Las piernas abiertas.">Les cames obertes. </span><span title="Él la observa"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Él la observa">Ell l'observa </span><span title="a través del umbral.">des del llindar. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Quizá">Pot ser</span><span title="ella recuerda lo que ocurrió en la mañana."> ella recorda què va passar al matí, </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Porque al cabo de un rato abre un ojo y lo clava en él.">perquè al cap d'una estona obre un ull i el fixa en ell.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Y sonríe con dulzura.">I somriu amb dolçor. </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="MIEDO"><b>POR</b></span><span title="Miedo a ver un coche de la policía acercarse a mi puerta."> </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a ver un coche de la policía acercarse a mi puerta.">Por a veure un cotxe de la policia prop de la meva porta.</span><span title="Miedo a dormirme por la noche."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a dormirme por la noche.">Por a dormir a la nit.</span><span title="Miedo a no dormirme."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a no dormirme.">Por a no adormir-me.</span><span title="Miedo al pasado resucitando."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo al pasado resucitando.">Por al passat que torna.</span><span title="Miedo al presente echando a volar."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo al presente echando a volar.">Por al present que vol marxar.</span><span title="Miedo al teléfono que suena en la quietud de la noche."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo al teléfono que suena en la quietud de la noche.">Por al telèfon que sona enmig de la nit.</span><span title="Miedo a las tormentas eléctricas."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a las tormentas eléctricas.">Por a les tempestes elèctriques.</span><span title="¡Miedo a la limpiadora que tiene una mancha en la mejilla!"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="¡Miedo a la limpiadora que tiene una mancha en la mejilla!">Por a la dona de fer feines que té la galta bruta!</span><span title="Miedo a los perros que me han dicho que no muerden."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a los perros que me han dicho que no muerden.">Por als gossos que m'han dit que no mosseguen.</span><span title="Miedo a la ansiedad."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a la ansiedad.">Por a l'ansietat.</span><span title="Miedo a tener que identificar el cuerpo de un amigo muerto."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a tener que identificar el cuerpo de un amigo muerto.">Por a haver d'identificar el cos d'un amic mort.</span><span title="Miedo a quedarme sin dinero."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a quedarme sin dinero.">Por a quedar-me sense diners.</span><span title="Miedo a tener demasiado, aunque la gente no creerá esto."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a tener demasiado, aunque la gente no creerá esto.">Por a tenir-ne massa, encara que la gent no ho cregui.</span><span title="Miedo a los perfiles psicológicos."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a los perfiles psicológicos.">Por als perfils psicològics.</span><span title="Miedo a llegar tarde y miedo a llegar antes que nadie."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a llegar tarde y miedo a llegar antes que nadie.">Por a arribar tard i por a arribar abans que ningú.</span><span title="Miedo a la letra de mis hijos en los sobres."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a la letra de mis hijos en los sobres.">Por a la lletra dels meus fills en els sobres.</span><span title="Miedo a que mueran antes que yo y me sienta culpable."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a que mueran antes que yo y me sienta culpable.">Por a què morin abans que jo i em senti culpable.</span><span title="Miedo a tener que vivir con mi madre cuando ella sea vieja, y yo también."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a tener que vivir con mi madre cuando ella sea vieja, y yo también.">Por a haver de viure amb la meva mare quan sigui vella i jo, també .</span><span title="Miedo a la confusión."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a la confusión.">Por a la confusió.</span><span title="Miedo a que este día acabe con una nota infeliz."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a que este día acabe con una nota infeliz.">Por a què aquest dia acabi amb una nota trista.</span><span title="Miedo a llegar y encontrarme con que te has ido."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a llegar y encontrarme con que te has ido.">Por a arribar i trobar-me que te n'has anat.</span><span title="Miedo a no amar y miedo a no amar lo suficiente."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a no amar y miedo a no amar lo suficiente.">Por a no estimar i por de no estimar prou.</span><span title="Miedo de que lo que yo amo resulte letal para los que amo."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo de que lo que yo amo resulte letal para los que amo.">Por que el que jo estimo resulti letal per als qui estimo.</span><span title="Miedo a la muerte."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a la muerte.">Por a la mort.</span><span title="Miedo a vivir demasiado."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a vivir demasiado.">Por a viure massa.</span><span title="Miedo a la muerte."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Miedo a la muerte.">Por a la mort.</span><span title="Ya he dicho eso."> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Ya he dicho eso.">Ja he dit això. </span></span></span>carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-11528251746179153102013-05-27T10:58:00.000-07:002013-05-27T11:06:55.289-07:00ADÉU, JUANJO!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Avui ens hem despertat amb la terrible notícia de la mort del Juanjo Garra. Durant quatre dies hem mantingut vives les esperances i vam creure fermament en el seu rescat. Ahir semblava que tot arribaria a bon port i que el Juanjo aviat podria tornar a casa. Aquest matí, però, una gerra d'aigua freda ha tenyit de dol la ciutat de Lleida, el Juanjo havia mort. La muntanya, que tants èxits i satisfaccions li havia donat li ha pres la vida, ha mort a la muntanya i a la muntanya perdurarà eternament. Descansa en pau.</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/67044406" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe> <a href="http://vimeo.com/67044406">JUANJO GARRA</a> from <a href="http://vimeo.com/user1220856">Xavier Arnalot Filella</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-62239543492032637982013-03-18T07:43:00.001-07:002013-10-26T02:49:06.850-07:00MESSI ES UN PERRO, UN ENFERMO d’ Hernán Casciari Fa dies que no actualitzo el bloc, que no escric res, perquè no tinc lectures fresques i prou interessants per posar. Ahir, però, va passar una cosa curiosa. Tots els que estem una mica malalts de noves tecnologies i que anem amb el mòbil perpètuament a la mà, connectats al twiter, al facebook i al món de la xarxa en general, ens és ben habitual rebre vídeos, muntatges i parides diverses dels amics i coneguts, que, tant malalts com una mateixa, troben per la xarxa. Normalment, la majoria acompleixen la funció elemental de fer escapar una rialleta o una riallada, però de vegades, molt poques, arriba una petita joia, una meravella.
Quan la Txell, una molt bona amiga, va compartir amb mi aquest vídeo que us enllaço juntament amb el post, vaig pensar en allò de quina mandra (11 minuts!!!), però el títol em va fer picar la curiositat i el vaig escoltar i gaudir des del primer minut fins al darrer. Una delícia, una joieta. I si ets del Barça, tan emotiu, que no deixa indiferent.
Aquest conte o relat d’Hernan Casciari, escriptor argentí (desconegut per a mi fins ahir) és emoció en estat pur. Avui he fet els deures i m’he posat a buscar informació sobre l’autor i ja he encomanat alguna cosa seva a la llibreria. Si voleu saber què fa aquest argentí afincat a Barcelona i us ve de gust llegir alguna cosa seva, podeu remenar i xafardejar el seu bloc: http://editorialorsai.com/blog/
De moment, us deixo aquest relat dedicat a Messi, si teniu la paciència de perdre 10 minuts del vostre temps, us adonareu que ha valgut molt la pena. Gràcies, Txell, per haver-me fet conèixer aquesta meravella. Muacs!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/Me89PyzZhdQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
OBRES d'HERNÁN CASCIARI PUBLICADES<br />
<br />
- <i>Más respeto, soy tu madre</i><br />
<i>- Diario de una mujer gorda</i><br />
<i>- España perdiste</i><br />
<i>- El pibe que arruínaba las fotos</i><br />
<i>- El nuevo paraíso de los tontos</i><br />
<i>- Charlas con mi hemisferio derecho</i><br />
<br />carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-65855235662671552012-12-19T10:16:00.000-08:002012-12-19T10:19:04.895-08:00ÀNIMS, MÍSTER!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3pwgPT6gSiA/UNIFDpxw1oI/AAAAAAAAAiE/vLE143ZSkNk/s1600/tito.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="254" width="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-3pwgPT6gSiA/UNIFDpxw1oI/AAAAAAAAAiE/vLE143ZSkNk/s400/tito.jpg" /></a></div>
carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-62483321451546907892012-12-05T11:59:00.001-08:002012-12-06T05:12:11.563-08:00NADALA: SI ENS VEIESSIS - videoclip oficial (HD) - JOAN DAUSÀ I ELS TIPUS D'INTE...<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/_66YTMj7hDA?fs=1" width="480"></iframe>
ESCOLTEU LA NADALA MÉS BONICA QUE HE SENTIT EN MOLT TEMPS, SEGUR QUE SERÀ LA BANDA SONORA D'AQUEST NADAL.carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-71622604080555230442012-11-27T12:02:00.007-08:002012-12-06T05:12:56.095-08:00DECEBUDA...<h5 class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span style="font-weight: normal;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="userContent"><br /> <br />
Probablement aquest sigui l'anàlisi més simplista i elemental sobre les
eleccions i els resultats del passat 25N que hàgiu llegit perquè ve
d'una persona gens entesa en aquestes conteses. Vagi d'avançada que no
m'interessa gens la política ni molt menys els polítics, però sí que
m'interessa, i molt, el meu país.<br /> </span></span></span></h5>
<h5 class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span style="font-weight: normal;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="userContent">Aquest 25N va ser el primer cop
que vaig exercir el meu dret a vot perquè vaig pensar que ens trobàvem
en un moment històric i que ens hi havíem d'implicar tots, l'endemà,
però, vaig veure clar que no tornaré a votar en ma vida. Durant molts
dies vaig barrejar opcions de vot i per raons elementals vaig descartar:
PP, Ciutadans, PSC i, fins i tot, Iniciativa. Vaig descartar també
l'opció Convergència perquè no m'agrada gens Duran, i les meves
paperetes quedaven reduïdes a la CUP i ERC. Em vaig decantar per la CUP,
però un error en la col·locació de les caixetes em va posar a les mans
una papereta d'ERC, en un instant<div class="text_exposed_show">
vaig intuir aquell fet com una visió i vaig pensar en allò del vot útil. Vaig tancar el sobre.<br />
<br />
Els resultats van trencar totes les estadístiques i ningú va obtenir
allò que havien vaticinat les enquestes. La meva perplexitat ha arribat
els dies després de les eleccions i la meva decepció ha estat que els
vells fantasmes continuen planejant sobre Catalunya. No entenc que ni en
un moment crucial i històric per aconseguir que Catalunya sigui un
estat sobirà no hi pugui haver entesa entre els diferents partits que
defensen l'opció sobiranista. La crisi s'ha emportat per endavant molts
somnis i, la vella divisió esquerra-dreta, ha donat un cop de mort al
somni.<br />
El país que jo imagino, la meva particular Catalunya lliure,
és un país plural, amb diferents colors polítics, no puc entendre una
Catalunya d'esquerres ni una de dretes, la Catalunya que jo imagino és
una Catalunya on hi te cabuda tothom, tant és del color que sigui. La
meva Catalunya no és en cap cas, aquesta Catalunya dividida que se'n riu
de la derrota de l'altre. La meva Catalunya és més oberta de mires,
probablement és una utopia, probablement sigui aquesta Ítaca
inabastable, però en cap cas no és això que estic veient ara.<br />
<br />
Espero
que per una vegada a la vida, aprenguem dels errors del passat, i
siguem capaços d'arribar a una entesa pel bé comú, per la finalitat
comuna, pel dret a decidir, deixant de banda les diferències que ens han
fet fracassar històricament. Si no som capaços d'entendre'ns, haurem
perdut, haurem fracassat i Ítaca restarà per sempre més en l'imaginari
popular, com un somni, com una quimera, com un núvol de fum, com no-res.</div>
</span></span></span></h5>
carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-64791030802030293732012-10-09T13:21:00.004-07:002012-10-09T13:21:47.258-07:00ARA TORNO....Us poso un avançament de la meva propera ressenya, per una banda, per donar senyals de vida i, per una altra, perquè així m'obligo a tornar.<br />
<br />
El llibre que ressenyaré comença així:<br />
"Quan escriguin la meva necrològica. Demà. O demà passat. Posaran: <i>Leo Gursky ha mort. Deixa un apartament ple de merda</i>".<br />
<br />
Sabeu quin és?<br />
<br />
Ens veiem aviat!<br />
<br />
<br />carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-18716064150233254052012-09-11T03:54:00.001-07:002012-09-20T15:10:21.395-07:00CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-IQNDLjPqK2k/UE8YS_KqkMI/AAAAAAAAAhE/w44EdCWgTHI/s1600/estelada-1892%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-IQNDLjPqK2k/UE8YS_KqkMI/AAAAAAAAAhE/w44EdCWgTHI/s1600/estelada-1892%5B1%5D.jpg" /></a></div>
<br />carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-19309008951520500232012-06-30T15:23:00.002-07:002012-07-01T12:10:17.218-07:00ABLUCIONES de Patrick DeWitt<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"Arial Unicode MS";
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.hps
{mso-style-name:hps;}
span.hpsatn
{mso-style-name:"hps atn";}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-m2230fpe88w/T--fSZtGa6I/AAAAAAAAAgs/lBAn_fZUUzA/s1600/abluciones.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-m2230fpe88w/T--fSZtGa6I/AAAAAAAAAgs/lBAn_fZUUzA/s320/abluciones.jpg" width="213" /></a></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Arial Unicode MS';">Ja
sabem que en el cas de les lectures els gustos van per barris i que no necessàriament
una obra que ha agradat moltíssim a algú ha de provocar les mateixes sensacions en
algú altre. Molts cops remeno els vostres blocs a la cerca de la meva propera
lectura i tot i que amb el temps he arribat a confeccionar una llarguíssima
llista de futuribles, massa vegades no acabo de fer el pas, perquè sempre hi ha
alguna cosa que em grinyola. La lectura de la qual parlaré avui em va arribar
via indirecta a través d’un comentari a un bloc que segueixo molt <a href="http://milmaticesdegris.blogspot.com.es/"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mil matices de gris</b></a>, de l’admirat i càustic
Jorge, amb el qual comparteixo gustos literaris i visió. Un tal Aguador deixava
una recomanació en un comentari a un post seu: “Llegeix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Abluciones</i> de Patrick DeWitt”, li deia. Vaig apuntar el títol i l’autor
i el vaig comprar, va ser una sorpresa agradable descobrir que havia estat
publicada per la interessat i impecable editorial Libros del Silencio, que té
la virtut i l’ull de donar a conèixer veritables joies (feia poc havia
descobert de la mateixa editorial <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Knockemstiff</i>,
del qual ja he parlat en el meu bloc). El resultat: aquesta ressenya. A
continuació vaig anar a raure al meu gurú literari <a href="http://www.kikoamat.com/">Kiko Amat</a></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Arial Unicode MS';"> i vaig poder
comprovar que ja n’havia al seu bloc, era la prova definitiva que no havia errat en l’elecció. La
conclusió: ha valgut la pena i per aquesta raó també té un lloc al meu bloc. Gràcies
Jorge i Aguador per descobrir-me aquest autor i aquesta obra brutal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;">ablución</span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;"> s. f.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;">1 </span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;"> culto Acción de
lavar o lavarse una persona.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;">2 </span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;"> Purificación ritual por medio del agua de algunas religiones.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;">3 </span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;"> Ceremonia de purificar el cáliz y lavarse los dedos que hace el
sacerdote católico después de tomar el vino.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;">—</span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;"> s. f. pl.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;">4 </span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: 'Arial Unicode MS'; font-size: 10pt;"> <b>abluciones </b>Vino y agua con que el sacerdote católico
realiza la ablución.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: 'Arial Unicode MS';">Patrick
DeWitt és un d’aquests autors bandarres amb un ull clínic per esbudellar la
societat, el seu passat com a cambrer en un bar de copes i el seu talent
observador han donat com a fruit aquesta magnífica, visionària i punyent obra.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: 'Arial Unicode MS';">El
llibre està bastit a partir d’una sèrie de vinyetes connectades que ens guien a
través de l'odissea d’un cambrer alcohòlic que treballa en un famós bar de
Hollywood en declivi. </span><span lang="CA" style="font-family: 'Arial Unicode MS';">Morbosament
divertit per la decadència decadent del seu entorn, observa els clients perquè
no caiguin en l'oblit de la nit, prenent notes per a la seva novel·la. Amb
l'esperança de descobrir els seus secrets i els motius que els han dut a ser
qui són, estableix amistats provisionals amb un elenc d'habituals amb diverses
patologies. Però a mesura que la seva permanència a la barra es fa més i més
necessària, comença a servir-se més copes i més sovint que als seus clients, fent
que els moments que no és darrere de la barra cada vegada siguin més dolorosos.
Atrapat pels seus hàbits i la solitud, la seva vida va ensorrant-se com un
castell de cartes: la seva dona l’abandona i és incapaç de controlar la seva
addicció. Al cap mateix del precipici s'adona que no sobreviurà si no se’n va.
I així ordeix un pla de fugida com a única oportunitat de redempció i d’evitar
la pròpia autodestrucció. Aquí comença la recerca de si mateix.<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ablucions</i> no deixa de ser un conte clàssic
sobre l'addicció i les seves conseqüències, amanit amb un toc còmic, si voleu,
però és, al mateix temps audaç d’una manera poc convencional: bellament
dissenyat i escrit amb un estil seductor que atreu el lector immediatament al
seu món.<br />
<br />
</span><span class="hps"><span lang="CA" style="font-family: 'Arial Unicode MS';">Inesperadament</span></span><span lang="CA" style="font-family: 'Arial Unicode MS';"> <span class="hps">fosc</span>, <span class="hps"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Abluciones</i></b></span> <span class="hps">és</span> de <span class="hps">tot
menys</span> <span class="hps">divertit</span>. <span class="hps">El to còmic i
mordaç fa riure, de vegades, però és la rialla que provoca el ridícul i el
patetisme</span>. <span class="hps">Aquest</span> <span class="hps">és un tipus de</span>
<span class="hps">novel·la que</span> <span class="hps">altres escriptors</span> <span class="hps">podrien tractar</span> amb paternalismes, intentant redempcions (com
el mateix títol indica), però <span class="hps">DeWitt</span>, no, DeWitt exposa
i ungeix amb alcohol i vòmit una realitat bruta, crua i penosa, però explicada
de manera magistral i gairebé poètica. Una novel·la fantàstica, impecablemnt escrita (i
impecablement traduïda per Javier Calvo).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: 'Arial Unicode MS';"><u><b>Avís</b></u>:
no és un llibre apte per a aquells que no acaben de pair històries
grolleres de sexe, drogues i violència.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Arial Unicode MS';"><br /></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Arial Unicode MS';">PD: Ups, perdó, per la ressenya avui no m'agrada gaire com ha quedat, però no tinc ganes de repassar-la. Si teniu qualsevol dubte, pregunteu. Bona nit.</span></div>carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-26729122286226292212012-06-20T15:12:00.000-07:002012-06-20T15:15:54.063-07:00L'OCELL DE FOC d'Emili Teixidor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-TRTtzUH-XLk/T-JGvm8Ph-I/AAAAAAAAAfM/YXjn8kp9z4A/s1600/Teixidor-Emili-L-ocell-De-Foc-Libro-529434510_ML.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-TRTtzUH-XLk/T-JGvm8Ph-I/AAAAAAAAAfM/YXjn8kp9z4A/s1600/Teixidor-Emili-L-ocell-De-Foc-Libro-529434510_ML.jpg" /></a></div>
EMILI TEIXIDOR IN MEMORIAM<br />
<br />
Ahir va morir Emili Teixidor i aquesta mort representa una pèrdua irreparable per tots aquells que estimem els llibres i la literatura. A més de ser un escriptor de demostradíssima qualitat era un home compromès amb la llengua, que dominava a la perfecció, elevant els seu llenguatge literari a l'alçada d'obra d'art. Emili Teixidor era un orfebre del català, però sobretot era un gran pedagog i divulgador de la literatura. A través dels seus articles d'opinió, entrevistes o seccions en programes radiofònics i televisius, dignificava la literatura i la posava a l'alçada de qualsevol altra ciència. Emili Teixidor era un savi.<br />
Un dels meus primers records lectors va associat amb ell. Feia 1r de BUP quan em van fer llegir per primera vegada <i>L'Ocell de foc</i> de l'Emili Teixidor (tot just l'edició que poso en la imatge que il·lustra el post) i em va agradar tant la història d'aquest joglaret que iniciava el seu viatge vital a la recerca de la seva identitat i els seus orígens que m'ha acompanyat sempre. Aquesta novel·leta em va deixar per sempre un gust dolç en el record i de fet, encara ara, molts anys després, els meus alumnes de batxillerat continuen llegint <i>l'Ocell de foc</i> quan fem els trobadors. Com totes les històries de l'autor sempre hi trobem dos nivells de lectura un de superficial i evident i un altre molt més amagat que parla dels interessos universals de la humanitat: en aquesta novel·leta, l'amor, l'amistat, l'humor i les aventures acompanyen el lector a través d'una trama que pot fer seva qualsevol i els seus personatges (punt fort del senyor Teixidor) acompanyen per sempre més els lectors. Si no feu la prova: qui hagi llegit <i>L'Ocell de foc</i> recordarà sense dificultat el Cec de Cabrera, Roc Destraler, Arnau de Rocablanca o Berenguer de Foix. M'equivoco?<br />
<br />
Bon viatge i descansi en paucarinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-79246614502399284142012-06-13T14:43:00.002-07:002012-06-13T14:54:12.825-07:00MAMOGRAFIAFa uns mesos vaig llegir aquest colpidor poema de Mireia Calafell en aquest <a href="http://escrituracreativaporamoralarte.blogspot.com.es/">espai</a> i ja aleshores em va deixar un gust amarg a la boca. Avui el recupero perquè aquest acte fred i trasbalsador que és una mamografia va canviar la vida d'una bona amiga meva ara fa gairebé mig any. Després de sis mesos de passar pel calvari de la quimio, dimecres vinent l'operen. Ahir vaig sopar amb ella i avui li dedico aquest post ple de força i energia positiva. Tot sortirà bé, ha de sortir bé. Va per tu, bonica, i per totes les dones que lluiten com tu contra aquesta terrible malaltia.<br />
<br />
MAMOGRAFIA<br />
<br />
<br />
No hi ha seducció en el gest amb què es treu el jersei<br />
ni es descorda els sostenidors amb un posat atractiu<br />
que desangeli l'ambient d'aquesta cita de divendres.<br />
S'ajeu sobre el llençol amb ordre als moviments<br />
i té fred quan ell s'atansa sense mirar-la als ulls<br />
i examina amb els dits com qui fa sonar un piano<br />
vell que no inspira confiança, desafinat després de tant<br />
de temps, el regne dels mugrons cònics coronen.<br />
La revisió no acaba aquí, ara toca la màquina,<br />
col·loca el pit esquerre en el que sembla una balança<br />
que no sabrà pesar les hores de passió que han passat<br />
per aquí, i menys regularment encara hi passen.<br />
Postrada i ciborguesca es demana en quin moment<br />
el que es captava del cos perquè importava<br />
va caure de la pell cap endins, de les fotos d'estiu<br />
a les mamografies. El silenci és la resposta.<br />
<br /><div class="MsoNormal" style="color: purple; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; line-height: 200%;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="color: black; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; line-height: 200%;">
<b><span style="font-size: x-small;">Un poema de Mireia Calafell dins de <i>Poètiques del co</i>s (2010), Barcelona, Viena, P.19</span></b></div>
<br />carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-88026015325042583652012-06-04T16:01:00.001-07:002012-06-06T10:26:50.009-07:00PER QUÈ M'AGRADEN ELS CONTES?<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span><br />
<span lang="CA"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-z6IBKbTgpEI/T8-QhlslB0I/AAAAAAAAAeE/GlCafyDbjuA/s1600/Ray-Bradbury.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-z6IBKbTgpEI/T8-QhlslB0I/AAAAAAAAAeE/GlCafyDbjuA/s320/Ray-Bradbury.gif" width="224" /></a></div>
<b>RAY BRADBURY (1929-2012)</b><br />
<br />
En aquest raconet vull deixar un petit record a aquest gran escriptor que ha mort avui. Que en tenia de coneixement aquest home! aquí us deixo uns pensaments seus que han fet fortuna:<br />
<br />
"<i>Hi ha pitjors coses que cremar llibres, una d'elles és no llegir-los. llibres" </i><br />
<i><br /></i><br />
<i>"Hi ha només dues coses amb les que un es pot ficar al llit: una persona i un llibre". </i><br />
<i><br /></i><br />
<i>"Continuem sent imperfectes, perillosos i terribles, i també meravellosos i fantàstics. Però estem aprenent a canviar</i>."<br />
<br />
Ray Bradbury també va deixar una bona colla de relats meravellosos, si en voleu llegir algun cliqueu sobre aquest enllaç: <a href="http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/bradbury/rb.htm">contes de Ray Bradbury</a><br />
<br />
<span lang="CA"><br /></span><br />
<span lang="CA"><i><b>PER QUÈ M'AGRADEN ELS CONTES?</b></i></span><br />
<span lang="CA"><br /></span><br />
<span lang="CA">Fa dies que tinc al cap fer una entrada sobre
el conte, el relat o la narrativa breu (digueu-li com vulgueu), un gènere
controvertit que té tants seguidors com detractors. Des de fa temps he pogut
comprovar que grans lectors dels blocs que segueixo habitualment tenen certa
reticència davant el conte, un génere que no els acaba d’enganxar i que
consideren, alguns, com un gènere menor.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquest post, doncs, no pretèn altra cosa que
reivindicar (subjectivament, és clar) un gènere que crec que ha de ser
considerat amb lletres majúscules, sense menyprear les altres expressions de la
prosa literària de ficció. No pretenc, tampoc, fer una apologia de la narrativa
breu, però també vull dir que no seré imparcial ni objectiva, alhora
d’analitzar el relat, ja que és un gènere que m’apassiona i em permet gaudir
plenament de la lectura, amb tot allò que implica: compromís, implicació i
esforç. I és per això que crec que és injust carregar-se el conte així, de
bones a primeres.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Partint de les teories sobre el conte de
personatges il·lustres com Chejov, Cortázar, García Márquez, Borges o Flannery
O’Connor i de webs i revistes monogràfiques sobre el gènere com <a href="http://hermanocerdo.anarchyweb.org/"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hermano Cerdo</i></a> o <a href="http://www.elpurocuento.com/"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Puro Cuento</i></a>, intentaré exposar els motius pels quals el conte no
pot ser considerat un gènere menor.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Vagi d’avançada que la meva entrada se
centrarà bàsicament en aquell tipus de conte que m’agrada més que cap altre, el
que segueix la línia del gran mestre Chejov i que s’ha vist elevat al grau de
l’excel·lència gràcies als fantàstics autors nord-americans contemporanis
(segle XX i XXI). Dit això, qualsevol lector pot trobar en la narrativa breu
l’estil que més li encaixi. Si us va més el conte críptic i intel·lectual
llegiu Navokov o Borges; si per la contra busqueu el conte de reminiscència
romànitocopoètica podeu trobar un bon aliat en D. H Lawrence o Dylan Thomas; si
busqueu el relat fantàstic llegiu i gaudiu Cortázar o García Márquez; si us
agrada més el conte modernista trobareu en Hemingway un aliat... i així podríem
continuar fins a cansar-nos. Hi ha un conte par a cadascun de vosaltres.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Conte i novel·la són dos gèneres cosins
germans (no entraré en diferències òbvies de llargada) sinó que intentaré
centrar-me en el fons i en l’expressió mateixa. Suposo que el fet que m’agradi
tant la literatura nord-americana contemporània té com arrel el mateix Chejov i
la seva visió de la realitat quotidiana i he trobat en el conte de tradició
chejoviana, però de factura nord-americana, el millor aliat per a les hores de
lectura. El conte és per a mi la millor expressió per reflectir aquesta
realitat propera i quotidiana, perquè no aspira a ser literatura ornamental i
perquè és el resultat d’una determinada visió de la societat, d’un determinat
moment. El conte actua de mirall.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Suposo que a causa del grau de compromís social
dels autors nord-americans contemporanis, troben en el relat breu una manera
idònia de reflectir i recrear aquest mosaic divers i caleidoscòpic que
representa el teixit social modern. Aquest conte de línia chejoviana té molts
punts de connexió amb el costumisme, en tant que esdevé testimoni d’un moment,
d’una realitat particular que esdevé universal. En aquest sentit, Cortázar
comparava el conte amb una fotografia i la novel·la amb una pel·lícula, el
conte és la fixació del moment, la novel·la, tota una seqüència. El conte és
síntesi i fugacitat, però al mateix temps fixació i permanència. El conte ha de
contenir aquesta obertura essencial i primigènia que va d’allò petit a allò
gran, d’allò particular a allò general i, per aquesta raó, és tan reveladora
aquesta afirmació de Cortázar: “Un conte ha de ser aquella petita llavor que
conté un gran arbre”.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com hem dit, un conte ha de ser síntesi i
fugacitat, però ha de ser també permanència, una història sintetitzada per tal
d’explicar quelcom més gran. I aquí hi ha la mare dels ous: un conte
necessàriament ha de contenir dues històries, una de superficial i evident i
una altra de subliminal, que es dóna per sobrentesa. Potser per aquesta raó
costa tant enfrontar-se a un bon conte. Si voleu fer la prova llegiu el magnífic conte de David Foster Wallace, que ha estat símbol i ha donat nom a la seva generació: "Encarnación de una generación quemada".</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Narrar una història de la vida quotidiana no és
escriure un conte. Un conte, un bon conte, és l’expressió d’una motivació
personal que empeny un autor determinat a escriure sobre un fet determinat amb
l’objectiu de desvetllar la mirada del lector i fer que sorgeixi en ell la
curiositat, l’impuls per saber i descobrir allò que hi ha amagat entre línies,
apropant-li una ficció que connecti amb la seva pròpia vida. D'altres vegades l'únic objectiu és el de la provocació o la broma allargada (sigui de bon gust o mal gust), un bon exemple és l'inqualificable conte de Chuck Palahniuk que duu per títol (castellà of course) <a href="http://www4.loscuentos.net/cuentos/link/121/121609/">"Tripas"</a>, que va provocar que 69 persones es desmaiessin en diverses lectures públiques del text. Voleu fer la prova?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com hem vist més amunt, la línia que separa conte i
novel·la és tan prima que de vegades es confon, depèn només de matisos. García Márquez diu que “un
conte és la fletxa en el centre de la diana, mentre que una novel·la és com caçar conills”,
per tant, les diferències entre un i altre gènere no deixaran mai de ser
subjectives, com ho pot ser la contemplació de qualsevol obra d’art.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">De vegades, els lectors ens apropem miops als
contes i ens oblidem de posar-nos les ulleres de mirar, ens quedem sovint en la
superficialitat de la trama evident i ens oblidem d’endinsar-nos en l’essència
del contingut, en el fons, en el matís, en el color, perquè no hem graduat el
vidre de mirar i ens conformem amb veure una realitat borrosa i distorsionada.
Llegir contes implica concentració, implicació del lector, i massa vegades no
som capaços de fer aquest exercici senzill com tampoc el fem davant el text
poètic i tendim a veure només la simplicitat davant el mastodontisme de la
novel·la.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Richard Ford afirmava que els contes de Chejov
eren impenetrables per als joves, ja que en ells hi ha sentiments madurs que un
no pot entendre sense haver tingut una experiència prèvia, probablement Ford té
raó i per això en literatura les segones oportunitats sempre són productives,
el raser del temps ens iguala i es dóna perspectives diametralment diferents.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En la línia de Chejov, John Updike afirmà que
“aquests intents de tot just uns milers de paraules retenen els successos, les
crisi, angoixes i alegries de la meva vida amb més fidelitat que les meves
novel·les”. És precisament per aquesta raó que m’atreu tant la narrativa breu:
per la varietat, multiplicitat de temes, punts de vista, estils, efectes, veus,
fragments... com la vida mateixa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Chejov que és el mestre de mestres ho va
deixar clar amb una afirmació que va fer fortuna i que resumeix la seva
concepció i idea del conte: “Em pregunteu què és la vida? És com si em
preguntéssiu: què és una pastanaga. Una pastanaga és una pastanaga i prou”. Per
això no és estrany que analitzés la realitat quotidiana i els seus punts
obscurs i febles amb la seva característica fredor decriptiva, sense
moralismes, sense judicis, sense enaltir-la ni carregar-se-la. La presentava
tal i com era, ja n’hi havia prou.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta forma de contar ha fet fortuna
(afortunadament) i ha donat grandíssims escriptors que han elevat el conte a
l’alçada d’obra mestra: des de Joyce passant per Chandler, Hemingway, Cheever,
Carver, Ford, Updike, Wolff, Spark, Trevor fins a Moore, D. F. Wallace o Munro,
entre molts d’altres.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-67203147928852978302012-05-23T15:00:00.000-07:002012-05-23T15:12:59.940-07:00LA POESIA DE RAYMOND CARVER<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
p.margen0, li.margen0, div.margen0
{mso-style-name:margen0;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
p.letrachica, li.letrachica, div.letrachica
{mso-style-name:letrachica;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: Arial;">Segurament
quan escoltem el nom de Raymond Carver el primer que ens ve al cap són els seus
magnífics relats, probablement hom està acostumat a veure referències de Carver
dins la narrativa relacionada amb el Realisme brut nord-americà, però el que
pocs sabíem és que Carver abans que narrador es considerava poeta i, de fet,
fou la poesia la seva gran passió. Suposo que el llenguatge de la poesia, del
poema, s’apropava molt més a la seva concepció minimalista del món en què
vivia. El seu ull escrutador, implacable despullava unes realitats ja de per si
fredes i poc evocadores i les materialitzava en històries impressionants, lapidàries
i colpidores, narrades amb les paraules justes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: Arial;">Avui,
aquest espai del meu bloc és per al Carver poeta, per al Carver més lúcid
encara, per aquest Carver desconegut fins fa pocs dies per a una servidora, per
aquest Carver genial. La poesia de Carver no s’allunya massa de la seva
narrativa, els temes són els mateixos i els seus personatges són aquests homes
i dones grisos, que conformen l’anomenada “withe trash” americana, una
veritable passarel·la de perdedors, outsiders, bevedors… que es mouran per un
escenari decadent, en el qual el whisky barat correrà a litres enmig d’un
paisatge desolador de caravanes de malamort, en les quals l'única música seran els
crits i l’ambient, la misèria de qui ha nascut predestinat a ser un desgraciat.
La desestructuració familiar, les relacions dramàtiques, l’alcoholisme i les
penúries socials formaran aquest magnífic mosaic del món carverià. Segurament
la seva pròpia existència (d’alcohòlic rehabilitat mil cops i finalment malalt
de càncer) el va inspirar per crear la seva obra</span><span style="font-family: Arial;">. Carver va entendre que per explicar la
vida no feia falta recórrer a la retòrica, només calia ser un observador hàbil
o un home experimentat en el fet de viure, i en la síntesi, en la brevetat va
radicar el seu éxit narratiu: no feia falta la literatura supèrflua per copsar
la realitat que volia retratar, les coses eren així, ras i curt, ja en tenia
prou, en Chejov va trobar un mestre i un model, la seva poesia i prosa en són l'evidència.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: Arial;">Però tornem al Carver poeta, així com els
seus contes van rebre l’aplaudiment unànime de la crítica, els seus poemes van
quedar en un segon, per no dir tercer pla, però l’essència que desprenen són l’eix
central de tota la seva obra, en ells hi trobem el Carver autèntic, els seus
poemes seran molts cops la base, els solaments, dels seus contes. La seva
obsessió per depurar allò que escrivia passava per un exercici de síntesi tan
metòdic i implacable que de vegades contes i poemes quedaven reduïts a mers
esborranys i, molts cops, només en va salvar el poema</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: Arial;">No és
estrany que a causa de la seva pròpia experiència vital i del seu estat, també
vital, excel·lís en narrativa curta (i en poesia), ja que no exigien el grau de
dedicació i concentració que requereix una novel·la i, Carver, que tenia talent
natural per a la literatura, veia en el text breu una ancla salvadora que no
arribava a ser un llast.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: Arial;">Us
haureu adonat que quan parlo de Carver (tot i que inicialment només volia fer
referència a la seva poesia) se me’n va el cap, la raó és que és un personatge
que m’apassiona i que m’enganxa i que Carver poeta i Carver narrador són un,
sol i irrepetible.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: Arial;">Probablement
no heu entès res d’aquesta ressenya, ni jo mateixa veig que tingui ni cap ni
peus, per això no us vull omplir més el cap de vent ni us vull fer llegir
divagacions meves. Llegiu aquests poemes i opineu a través de les seves
paraules (demano disculpes per la mala traducció, està feta del castellà, perquè,
evidentment, en català tampoc hi ha el Carver poeta). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: Arial;">Si
teniu curiositat podeu trobar, traduïts al castellà, diversos volums de poesia
de Carver, us deixo dues referències: </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Un sendero nuevo a la cascada </span></i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bajo
una luz marina</i>. Tots dos a Colección Visor de poesía.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"><i><b>Desocupat</b><br /><br />
Els qui eren millors que nosaltres</i>
<i><br />
vivien còmodament en cases recentment pintades<br />
amb vàters amb botó en tots els banys.<br />
Actuaven com model i marca<br />
coneguts.<br />
Els qui no tenien treball, estaven tristos,<br />
no els anava bé.<br />
Les seves actuacions estacionaven<br />
en calaixos, dins de cases polsoses,<br />
on s'amuntegaven massa objectes inútils.<br />
Els anys passen i tot i tots són reemplaçats.<br />
Existeixen sempre, és el que diuen, noves oportunitats.<br />
Però, si hem de dir la veritat,<br />
a mi mai no em va agradar treballar.<br />
El meu objectiu era romandre desocupat.<br />
Aquest era el meu mèrit.<br />
M'agradava la idea d'asseure'm en una cadira,<br />
hores i hores, davant de lcasa, sense fer res<br />
amb un barret al cap i prenent una gasosa.<br />
És dolent això?<br />
Fumar, escopir de tant en tant.<br />
Tallar fusta amb el meu ganivet.<br />
Hi ha quelcom dolent o maligne en això?<br />
De vegades surto amb el meu gos a empaitar conills.<br />
Ho heu de fer alguna vegada.<br />
De vegades saludo un noi gros i ros com jo,<br />
dient-li: ‘‘D'on et conec?’’.<br />
Mai no li diguis: ‘‘Què vols ser de gran?’’<br /><br /><br />
<b>Naturalment</b></i><b>
</b><i><br /><br />
Una clariana entre els núvols.</i>
<i><br />
El massís perfil de les muntanyes blaves<br />
que retallen l'horitzó.<br />
El groc apagat dels rostolls.<br />
El riu molt negre.<br />
Què estic fent en aquest lloc,<br />
sol i carregat de culpes?<br />
Em pregunto.<br /><br />
Segueixo menjant els gerds de la font.</i>
<i><br />
Sense buscar-me problemes. Si fos mort,<br />
me’n recordaria, no podria assaborir-les.<br />
Res no és tan simple.<br />
Sí, tot és així de simple. Naturalment.<br /><br /><br /><br />
<b>Fill</b></i><b>
</b><i><br /><br />
Aquest matí m’ha desvetllat una veu</i>
<i><br />
que tornava des de la meva infància.<br />
La veu ha dit: “Aixeca’t!”,<br />
i jo he saltat del llit.<br />
És estrany, tota la nit, en els meus somnis<br />
he estat cercant ‘aquest’ beneït lloc<br />
on la meva mare pugui viure i ser feliç.<br />
‘‘Si vols que embogeixi,<br />
està bé, si aquest no és el teu desig,<br />
per favor treu-me d'aquí’’, repetia la veu.<br />
Em reconec com l’únic culpable.<br />
Jo la vaig dur a aquesta ciutat que odia.<br />
Jo vaig llogar la casa que odia, envoltada<br />
de veïns que odia, plena de mobles<br />
que odia.<br />
‘‘Per què no em vas donar diners per gastar?’’<br />
‘‘Vull tornar a Califòrnia, ara!’’, crida la veu.<br />
‘‘Moriré si em quedo’’. ‘‘Vols que mori?’’<br />
gemega la veu.<br /><br />
Aquest matí al món,</i>
<i><br />
no hi havia respostes per a aquesta
pregunta<br />
ni per a cap altra.<br />
Sona el telèfon i sona, no deixa de sonar.<br />
No m'apropo a l'aparell, tinc por de sentir una vegada més,<br />
el meu nom.<br />
El mateix nom que el meu pare va escoltar durant 53 anys.<br />
Abans d'abandonar-nos.<br />
Va morir després de dir: “Porta això a la cuina, fill’’.<br />
La paraula “fill” dita pels seus llavis,<br />
va tremolar a l'aire perquè tots la sentissin.<br /><br /><br /><br />
<b>Dormint</b></i><b>
</b><i><br /><br />
Ell va adormir-se als meus braços.</i>
<i><br />
Sobre una roca.<br />
Sobre els seus peus,<br />
sobre els peus d'algun desconegut.<br />
Ell va adormir en busos, en trens, en avions.<br />
Es va adormir estant de guàrdia.<br />
Es va adormir a un costat de la ruta.<br />
Es va adormir recolzat en una bossa de pomes.<br />
Ell es va adormir en un bany públic.<br />
A l’estadi.<br />
Va dormir en un Jaguar descapotable<br />
i dins d'una camioneta.<br />
Va dormir als teatres.<br />
A la presó.<br />
Als vaixells.<br />
Ell va dormir en cases derruïdes i en una ocasió<br />
en un immens castell.<br />
Va suportar adormit les fredes gotes de pluja<br />
i els ardents raigs del sol.<br />
Va dormir sobre cavalls.<br /><br />
Es va adormir sobre cadires.</i>
<i><br />
Ell va dormir en esglésies, en hotels de luxe.<br />
Ell va dormir sota sostres estranys tota la seva vida.<br />
Ara, ell dorm cobert de terra.<br />
Dorm i seguirà dormint.<br />
Igual que un rei antic.<br /><br /><br /><br />
<b>La ferida</b></i>
<i><br /><br />
Em vaig despertar amb una taca de sang resseca</i>
<i><br />
enganxada en una de les meves parpelles. Una esgarrapada,<br />
profunda, que creuava transversalment les arrugues del meu front.<br />
Però, últimament, he estat dormint sol.<br />
I em pregunto per què un home, fins i tot en un malson,<br />
pot aixecar la seva pròpia mà per ferir-se la cara.<br /><br />
Aquest matí vull respondre aquesta pregunta</i>
<i><br />
i altres semblants, mentre observo en silenci<br />
el meu rostre reflectit en els vidres de la finestra.<br /></i>
<br style="mso-special-character: line-break;" />
</span></div>carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-52218911227745575192012-05-10T13:19:00.000-07:002012-05-10T13:23:18.362-07:00aParaula'm<b>Serp<i></i></b>: perquè és la paraula que m'ha dit el Max, el meu fill, diu que és la paraula més bonica que ha sentit mai. Curta i contundent.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-1MQHt4Vy7ts/T6wjURBylGI/AAAAAAAAAds/xxyEA_wdQsw/s1600/aparaula.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="172" width="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-1MQHt4Vy7ts/T6wjURBylGI/AAAAAAAAAds/xxyEA_wdQsw/s320/aparaula.jpg" /></a></div>carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-29687947731235204752012-04-18T11:17:00.006-07:002012-04-18T11:29:17.067-07:00KNOCKEMSTIFF de Donald Ray PollockDe veritat: si us voleu perdre que no sigui a <span style="font-style:italic;">Knockemstiff</span>, sud d’Ohio, és un cul de sac, un lloc apartat de la mà de Déu, un carreró sense sortida, l’arcàdia del No Future, de la desesperança, dels perdedors, d’aquells per als quals viure és una penitència. <span style="font-style:italic;">Knockemstiff</span> és el cul del món, on nostre senyor va perdre l’espardenya. No hi aneu i si decidiu fer-ho, la responsabilitat és només vostra.<br />Si per alguna raó cau a les vostres mans aquest magnífic, cru, inqualificable llibre de relats de Donald Ray Pollock, penseu-vos-ho bé abans de llegir-lo, ja que pot ferir moltes sensibilitats perquè allò que es tracta a les seves històries no fa riure. Si de tota manera decidiu llegir-lo us recomano que deixeu el pròleg per al final: a mi em va migesguerrar la lectura i me’n vaig penedir només acabar-lo. El pròleg de Kiko Amat és excel·lent, però parla massa del llibre i de les històries que conté i, aleshores, sense voler, condiciona la lectura. <br />Enfronteu-vos a <span style="font-style:italic;">Knockemstiff</span> a pèl, fer-ho previnguts us pot fer enrere, i seria una llàstima perquè us perdríeu un dels millors llibres de relats que una servidora ha llegit mai. De tota manera, val a dir, que els qui sigueu massa sensibles no cal que el toqueu perquè aquest llibre fa mal, molt mal. Quedeu avisats.<br />Donald Ray Pollock aconsegueix, al meu entendre, una cosa extremadamente difícil: fer literatura d’allò que difícilmente seria literaturalitzable, m’explico: el material humà amb què compta no té res d’èpic ni heroic (o potser, sí?), els personatges que poblen i protagonitzen <span style="font-style:italic;">Knockemstiff</span> són <span style="font-style:italic;">outsiders</span> socials, personatges que quan neixen ja saben que no acabaran bé, són personatges sense futur, sense somnis, sense esperança, sense res. L’única escletxa per fugir es troba en la mort, les drogues o l’alcohol. Donald Ray Pollock retrata una galeria de perdedors sense possible redempció, <span style="font-style:italic;">Knockemstiff</span> no és més que un forat negre que ho xucla tot, un poble perdut, oblidat (és el poble natal del propi Pollock), on els seus habitants són zombies en vida que arrosseguen existències miserables, penoses, vergonyoses i la seva penitència és precisamente viure. <br />Amb un llenguatge cru, despullat de qualsevol ornament (en cert sentit recorda Carver), però proper, Pollock ens duu de la mà a <span style="font-style:italic;">Knockemstiff</span>, ens guia a través dels seus espais i de la seva gent i a clatellades ens fa mirar, no ens deixa tancar els ulls, però no ens condiciona amb judicis morals, ens ensenya allò tal i com és, a través de la veu dels personatges que hi viuen. Si no hem nascut a Knockemstiff no podem tenir trons d’opinar. Ara que hi penso, potser Knockemstiff no és tan lluny, potser el tenim aquí al costat.<br /><br />PD: Per cert, gràcies Eduardo L. T. per passar-me el conte de Pollock i fer-me descobrir aquest magnífic llibre.carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-57053850114825718702012-04-16T12:19:00.003-07:002012-04-16T12:44:59.622-07:00BENVINGUTS A BLOGVILLE!El dissabte va despertar-se gris a Lleida. Des de feia dos dies tenia dos bitllets (d'anada i tornada a Barcelona) i en les darreres 24 hores em va passar pel cap anul·lar-los. Tenia un sopar a Barcelona amb 40 desconeguts, no coneixia ningú i la por i la vergonya m'atenallaven cada hora que passava, un nus a l'estómac em va fer dormir malament aquella nit i cansada i amb son vaig pujar a l'Avant que m'havia de portar cap a una situació nova i desconeguda que a aquelles hores em tirava enrere. Només una cosa em tranquil·litzava, la Marta, del Fanalet Blau, amb qui havia intercanviat paraules telefòniques m'esperaria a Plaça de Catalunya davant el Zurich, però hi havia un problema, no l'havia vist mai. A les sis de la tarda vaig arribar al lloc convingut i els nervis eren gairebé insuportables, vaig mirar per tots costats per veure si veia la Marta, a qui no havia vist mai, i de cop... la vaig veure, no sé com la vaig reconèixer i em vaig alleugerir: era com l'havia imaginat, els seus ulls blavíssims i la seva rialla franca em van tranquil·litzar i com si l'hagués conegut de tota la vida vam començar a caminar.<br />Vam arribar a l'Horiginal ii vaig recordar que havia de ser a la comissió organitzadora però que no sabia ben bé que havia de fer, no coneixia ningú dels meus companys i, jo, de fet, no havia organitzat res des de Lleida... Un cop dins, tot va ser deliciosament fàcil: la Rateta, la Glòria, la senyoreta Tikismikis, l'Helena... el veí i tots els altres em van abraçar i em van fer sentir com a casa com si els hagués conegut tota la vida i, de sobte tot va fluir com la seda, mai m'havia sentit tan bé entre desconeguts.<br />A continuació la gent va anar arribant i tothom se saludava, s'abraçava, es coneixia o es retrobava i el paisatge de blogville va esdevenir, de sobte, una gran comunitat d'amics.<br />La nit, la vetllda va passar en un sospir, es va fer tan curta que no va donar temps de saludar tothom, èrò la sensació, l'ambient que es respirava era d'absoluta comunió.<br />Dissabte vaig tenir l'oportunitat de conèixer blocaires admirats i seguits com el veí, la Kweilan, la Fanalet, la Viu i llegeix, la Carme Rosanas, el Robertinhos, la Clídice, l'Elfree, el Barbollaire... i tants d'altres i conèixer gent nova, magnífica i interessant com la Violette, la Rita, la super RaTeTa, la Glòria, La Senyoreta Tikis, el Joan, la Geròniama, la Cris, la Joana... i un llarg etcètera de persones magnífiques, precioses per dins i fora. Dissabte vaig tenir l'oportunitat de conèixer nova gent, nous blocs. Per tot això vull agrair tots els que van ser al sopar haver-me permès compartir amb ells una nit màgica, perfecta, rodona i inigualable.<br />No tinc prou paraules d'agraiment per dir tot allò que em bull per dins, em queda un record inesborrable d'aquesta irrepetible nit d'abril, dels vostres somriures, de la vostra empenta i de la vostra personalitat. Mil gràcies per ser-hi, i mil gràcies per deixar-m'hi ser, i, sobretot, sobretot, mil gràcies al super veí de dalt per fer que aquest somni es fes realitat.<br />Nois i noies, sou fantàstics, us vull tornar a veure molt aviat. Blogville és una realitat i és el lloc més acollidor del món. Muacssssssss!carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-16973570750587514392012-04-02T04:54:00.003-07:002012-04-02T04:57:54.122-07:00JO MAI MAI - Joan Dausà i Els Tipus d'Interès<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/yXlWDHkxs7U?fs=1" width="480"></iframe><br /><br />"Tots tenim històries que guardem per a nosaltres i un dia decidim compartir."<br /><br />Avui aquesta entrada va per a la meva cunyadeta Judit i per a tots aquells que mai mai han... Espero que us agradi i, al mateix temps, desitjo molts èxits al Joan Dausà en aquesta aventura musical. A mi m'encanta, i a vosaltres?<br /><br />Jo mai mai...carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-31866223763143230212012-03-29T12:35:00.001-07:002012-03-29T12:35:41.452-07:00HISTÒRIES VEÏNALS<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="265" scrolling="no" src="http://www.verkami.com/projects/1343-histories-veinals/widget_landscape" width="586">No iframes supported</iframe>carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-79961703121936596372012-03-25T13:39:00.002-07:002012-03-25T13:54:48.994-07:00ANTONIO TABUCCHI (1943-2012)<span style="font-style:italic;">Se depois de eu morrer, quiserem escrever a minha biografia,<br /> não há nada mais simples.<br /> Tem só duas datas - a da minha nascença e a da minha morte.<br /> Entre uma e outra todos os dias são meus. <br /></span><br />(Fernando Pessoa)<br /><span style="font-weight:bold;"><br />TABACARIA <br />(Fernando Pessoa)</span><br /><br />Não sou nada.<br />Nunca serei nada.<br />Não posso querer ser nada.<br />À parte isso, tenho em mim todos os sonhos do mundo.<br /><br />Janelas do meu quarto,<br />Do meu quarto de um dos milhões do mundo que ninguém sabe quem é<br />(E se soubessem quem é, o que saberiam?),<br />Dais para o mistério de uma rua cruzada constantemente por gente,<br />Para uma rua inacessível a todos os pensamentos,<br />Real, impossivelmente real, certa, desconhecidamente certa,<br />Com o mistério das coisas por baixo das pedras e dos seres,<br />Com a morte a por umidade nas paredes e cabelos brancos nos homens,<br />Com o Destino a conduzir a carroça de tudo pela estrada de nada.<br /><br />Estou hoje vencido, como se soubesse a verdade.<br />Estou hoje lúcido, como se estivesse para morrer,<br />E não tivesse mais irmandade com as coisas<br />Senão uma despedida, tornando-se esta casa e este lado da rua<br />A fileira de carruagens de um comboio, e uma partida apitada<br />De dentro da minha cabeça,<br />E uma sacudidela dos meus nervos e um ranger de ossos na ida.<br /><br />Estou hoje perplexo, como quem pensou e achou e esqueceu.<br />Estou hoje dividido entre a lealdade que devo<br />À Tabacaria do outro lado da rua, como coisa real por fora,<br />E à sensação de que tudo é sonho, como coisa real por dentro.<br /><br />Falhei em tudo.<br />Como não fiz propósito nenhum, talvez tudo fosse nada.<br />A aprendizagem que me deram,<br />Desci dela pela janela das traseiras da casa.<br />Fui até ao campo com grandes propósitos.<br />Mas lá encontrei só ervas e árvores,<br />E quando havia gente era igual à outra.<br />Saio da janela, sento-me numa cadeira. Em que hei de pensar?<br /><br />Que sei eu do que serei, eu que não sei o que sou?<br />Ser o que penso? Mas penso tanta coisa!<br />E há tantos que pensam ser a mesma coisa que não pode haver tantos!<br />Gênio? Neste momento<br />Cem mil cérebros se concebem em sonho gênios como eu,<br />E a história não marcará, quem sabe?, nem um,<br />Nem haverá senão estrume de tantas conquistas futuras.<br />Não, não creio em mim.<br />Em todos os manicômios há doidos malucos com tantas certezas!<br />Eu, que não tenho nenhuma certeza, sou mais certo ou menos certo?<br />Não, nem em mim...<br />Em quantas mansardas e não-mansardas do mundo<br />Não estão nesta hora gênios-para-si-mesmos sonhando?<br />Quantas aspirações altas e nobres e lúcidas -<br />Sim, verdadeiramente altas e nobres e lúcidas -,<br />E quem sabe se realizáveis,<br />Nunca verão a luz do sol real nem acharão ouvidos de gente?<br />O mundo é para quem nasce para o conquistar<br />E não para quem sonha que pode conquistá-lo, ainda que tenha razão.<br />Tenho sonhado mais que o que Napoleão fez.<br />Tenho apertado ao peito hipotético mais humanidades do que Cristo,<br />Tenho feito filosofias em segredo que nenhum Kant escreveu.<br />Mas sou, e talvez serei sempre, o da mansarda,<br />Ainda que não more nela;<br />Serei sempre o que não nasceu para isso;<br />Serei sempre só o que tinha qualidades;<br />Serei sempre o que esperou que lhe abrissem a porta ao pé de uma parede sem porta,<br />E cantou a cantiga do Infinito numa capoeira,<br />E ouviu a voz de Deus num poço tapado.<br />Crer em mim? Não, nem em nada.<br />Derrame-me a Natureza sobre a cabeça ardente<br />O seu sol, a sua chava, o vento que me acha o cabelo,<br />E o resto que venha se vier, ou tiver que vir, ou não venha.<br />Escravos cardíacos das estrelas,<br />Conquistamos todo o mundo antes de nos levantar da cama;<br />Mas acordamos e ele é opaco,<br />Levantamo-nos e ele é alheio,<br />Saímos de casa e ele é a terra inteira,<br />Mais o sistema solar e a Via Láctea e o Indefinido.<br /><br />(Come chocolates, pequena;<br />Come chocolates!<br />Olha que não há mais metafísica no mundo senão chocolates.<br />Olha que as religiões todas não ensinam mais que a confeitaria.<br />Come, pequena suja, come!<br />Pudesse eu comer chocolates com a mesma verdade com que comes!<br />Mas eu penso e, ao tirar o papel de prata, que é de folha de estanho,<br />Deito tudo para o chão, como tenho deitado a vida.)<br /><br />Mas ao menos fica da amargura do que nunca serei<br />A caligrafia rápida destes versos,<br />Pórtico partido para o Impossível.<br />Mas ao menos consagro a mim mesmo um desprezo sem lágrimas,<br />Nobre ao menos no gesto largo com que atiro<br />A roupa suja que sou, em rol, pra o decurso das coisas,<br />E fico em casa sem camisa.<br /><br />(Tu que consolas, que não existes e por isso consolas,<br />Ou deusa grega, concebida como estátua que fosse viva,<br />Ou patrícia romana, impossivelmente nobre e nefasta,<br />Ou princesa de trovadores, gentilíssima e colorida,<br />Ou marquesa do século dezoito, decotada e longínqua,<br />Ou cocote célebre do tempo dos nossos pais,<br />Ou não sei quê moderno - não concebo bem o quê -<br />Tudo isso, seja o que for, que sejas, se pode inspirar que inspire!<br />Meu coração é um balde despejado.<br />Como os que invocam espíritos invocam espíritos invoco<br />A mim mesmo e não encontro nada.<br />Chego à janela e vejo a rua com uma nitidez absoluta.<br />Vejo as lojas, vejo os passeios, vejo os carros que passam,<br />Vejo os entes vivos vestidos que se cruzam,<br />Vejo os cães que também existem,<br />E tudo isto me pesa como uma condenação ao degredo,<br />E tudo isto é estrangeiro, como tudo.)<br /><br />Vivi, estudei, amei e até cri,<br />E hoje não há mendigo que eu não inveje só por não ser eu.<br />Olho a cada um os andrajos e as chagas e a mentira,<br />E penso: talvez nunca vivesses nem estudasses nem amasses nem cresses<br />(Porque é possível fazer a realidade de tudo isso sem fazer nada disso);<br />Talvez tenhas existido apenas, como um lagarto a quem cortam o rabo<br />E que é rabo para aquém do lagarto remexidamente<br /><br />Fiz de mim o que não soube<br />E o que podia fazer de mim não o fiz.<br />O dominó que vesti era errado.<br />Conheceram-me logo por quem não era e não desmenti, e perdi-me.<br />Quando quis tirar a máscara,<br />Estava pegada à cara.<br />Quando a tirei e me vi ao espelho,<br />Já tinha envelhecido.<br />Estava bêbado, já não sabia vestir o dominó que não tinha tirado.<br />Deitei fora a máscara e dormi no vestiário<br />Como um cão tolerado pela gerência<br />Por ser inofensivo<br />E vou escrever esta história para provar que sou sublime.<br /><br />Essência musical dos meus versos inúteis,<br />Quem me dera encontrar-me como coisa que eu fizesse,<br />E não ficasse sempre defronte da Tabacaria de defronte,<br />Calcando aos pés a consciência de estar existindo,<br />Como um tapete em que um bêbado tropeça<br />Ou um capacho que os ciganos roubaram e não valia nada.<br /><br />Mas o Dono da Tabacaria chegou à porta e ficou à porta.<br />Olho-o com o deconforto da cabeça mal voltada<br />E com o desconforto da alma mal-entendendo.<br />Ele morrerá e eu morrerei.<br />Ele deixará a tabuleta, eu deixarei os versos.<br />A certa altura morrerá a tabuleta também, os versos também.<br />Depois de certa altura morrerá a rua onde esteve a tabuleta,<br />E a língua em que foram escritos os versos.<br />Morrerá depois o planeta girante em que tudo isto se deu.<br />Em outros satélites de outros sistemas qualquer coisa como gente<br />Continuará fazendo coisas como versos e vivendo por baixo de coisas como tabuletas,<br /><br />Sempre uma coisa defronte da outra,<br />Sempre uma coisa tão inútil como a outra,<br />Sempre o impossível tão estúpido como o real,<br />Sempre o mistério do fundo tão certo como o sono de mistério da superfície,<br />Sempre isto ou sempre outra coisa ou nem uma coisa nem outra.<br /><br />Mas um homem entrou na Tabacaria (para comprar tabaco?)<br />E a realidade plausível cai de repente em cima de mim.<br />Semiergo-me enérgico, convencido, humano,<br />E vou tencionar escrever estes versos em que digo o contrário.<br /><br />Acendo um cigarro ao pensar em escrevê-los<br />E saboreio no cigarro a libertação de todos os pensamentos.<br />Sigo o fumo como uma rota própria,<br />E gozo, num momento sensitivo e competente,<br />A libertação de todas as especulações<br />E a consciência de que a metafísica é uma consequência de estar mal disposto.<br /><br />Depois deito-me para trás na cadeira<br />E continuo fumando.<br />Enquanto o Destino mo conceder, continuarei fumando.<br /><br />(Se eu casasse com a filha da minha lavadeira<br />Talvez fosse feliz.)<br />Visto isto, levanto-me da cadeira. Vou à janela.<br />O homem saiu da Tabacaria (metendo troco na algibeira das calças?).<br />Ah, conheço-o; é o Esteves sem metafísica.<br />(O Dono da Tabacaria chegou à porta.)<br />Como por um instinto divino o Esteves voltou-se e viu-me.<br />Acenou-me adeus, gritei-lhe Adeus ó Esteves!, e o universo<br />Reconstruiu-se-me sem ideal nem esperança, e o Dono da Tabacaria sorriu.carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-51912093754740878302012-03-14T05:27:00.005-07:002012-03-14T05:42:15.938-07:00ADÉU, CAPITANA!<a href="http://2.bp.blogspot.com/-87MjI59DJIU/T2CRPSQSs8I/AAAAAAAAAdM/l8RdsR7R4U8/s1600/pamies-300x340-365xXx80.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 282px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-87MjI59DJIU/T2CRPSQSs8I/AAAAAAAAAdM/l8RdsR7R4U8/s320/pamies-300x340-365xXx80.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5719731218544767938" /></a><br /><br /><span style="font-weight:bold;">TERESA PÀMIES IN MEMORIAM (1914-2012)</span><br /><br />"Però aquell dia, una dona de Manresa, mare de família i sense carnet, ni de partit, ni de sindicat, ni d'orfeó ni de cercle cultural o parroquial, va demostrar que els grans capitans no sempre necessiten una ideologia. Trenta-dos mesos de guerra havien ensenyat moltes coses a la nostra capitana manresana. Li havien matat l'home al front; havia quedat vídua amb dos fills de tres i cinc anys i fugia perquè la vídua d'un roig, en una ciutat petita, podia tenir dificultats que ningú no li hauria ajudat a resoldre. Havia treballat sempre a la fàbrica de filatures, guanyant el pa dels seus fills i substituint braços que podien agafar un fusell. No digué mai que ho feia 'per la causa', i es malfiava, instintivament, dels que pronunciaven discursos i volien donar ordres en nom de qualsevol anagrama. Tenia una energia moral absolutament natural i de la mateixa manera que mantenia i educava els fills sense pare, es comportava entre la gent, no pas fent la feina dels altres sinó ajudant-los a fer-la amb l'exemple del seu tremp i uns dots d'organització tan naturals com aquella energia que emanava.<br /><br />No. Els millors no eren als nostres rengles. La força dirigent, l'avantguarda d'aquell petit destacament fou una dona sense partit, mentre d'altres que eren militants s'esfondraven per manca de solidesa moral." <br /><br /><span style="font-weight:bold;"><span style="font-style:italic;">Quan érem capitans</span>, Teresa Pàmies </span>carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-85232557882485064192012-03-11T15:44:00.004-07:002012-03-11T16:21:45.896-07:00SOPAR BLOCAIRE!<a href="http://1.bp.blogspot.com/-iBbp62T7ajg/T10t6Sv8_0I/AAAAAAAAAc0/J9bP9e9lunY/s1600/logo%252B10%252BHV.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-iBbp62T7ajg/T10t6Sv8_0I/AAAAAAAAAc0/J9bP9e9lunY/s400/logo%252B10%252BHV.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5718777581319028546" /></a><br />Companys i companyes blocaires,<br />avui faig una entrada diferent, però l'ocasió s'ho val, uns quants companys dels blocs que seguiu habitualment, capitanejats pel <a href="http://malerudeveuret.blogspot.com/">Veí de Dalt</a>, han decidit muntar-ne una de grossa: el dia 14 d'abril, a Barcelona, es farà un SUPER SOPAR VEÏNAL per a tots els amics blocaires que hi vulgueu ser, crec que és una iniciativa fantàstica, ja que tindrem l'oportunitat de conèixer-nos tots una mica i fer-la petar en un ambient de festa. A mi, personalment, em fa una il·lusió immensa assistir-hi, ja que de vegades el bloc és massa impersonal, tot i intuir-se darrere persones fantàstiques. M'encanta la idea de desvirtualitzar per un dia les trobades als blocs respectius i poder encaixar mans i donar petons a tots aquells de vosaltres als quals segueixo habitualment per la xarxa.<br />ANIMEU-VOS pot ser genial una trobada així.<br /><br />SI US HA PICAT EL CUQUET, US VE DE GUST PASSAR UNA VETLLADA AMB BONA MÚSICA, BONA COMPANYIA I BON MENJAR, NOMÉS CAL QUE FEU UN CORREU A: soparveinal@gmail.com, i tindreu molta més informació.<br /><br />M'agradaria moltíssim conèixer-vos i xerrar una bona estona amb vosaltres. Us apunteu?carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1967094813415801992.post-50047363320085139142012-02-23T12:13:00.002-08:002012-02-27T02:25:36.518-08:00EXTREMELY LOUD & INCREDIBLY CLOSE de Jonathan Safran FoerQui segueix més o menys de manera habitual aquest bloc sap la meva preferència (gairebé reverencial), a l’hora de triar lectures, pels escriptors nord-americans actuals. Avui no faig cap excepció, però hi ha una mica de trampa, aquesta ressenya era una de les que tenia previstes en un mig termini, però una estrena cinematogràfica –la setmana que ve- m’ha fet avançar la publicació<br />Avui, doncs, faig un post oportunista, el divendres vinent estrenen la pel·lícula <span style="font-style:italic;">Tan fuerte, tan cerca</span> (no entenc per què s’ha traduït així, ni llibre ni pel·licula) basada en el bestseller de Jonathan Safran Foer <span style="font-style:italic;">Extremely loud & Incredibly close</span>. Va ser aquest estiu que vaig fer la lectura i em sembla curiós que algú hagi decidit fer-ne una pel·lícula, ja que aparentment no és un llibre per portar-lo a la pantalla. Qui l’hagi llegit sabrà de què parlo. Safran Foer en aquesta novel·la capgira i regira el llenguatge clàssic de la narració: experimenta amb els espais, la tipografia, les imatges i recursos visuals diversos i pareix com a resultat una novel·la sorprenent per innovadora en la forma i per tan extremadament commovedora en el fons. Un llibre magnífic.<br />Aquesta és una novel·la post 11S (fou escrita el 2005), però no és pas una història explicada des del victimisme i la sensibleria fàcil, no. Aquesta és una història de reflexió, de redreçament, de record, però no pas d’autocompassió. En aquesta història, Oskar Schell, un nen molt, molt especial de nou anys que ha perdut el seu pare en l’atemptat de les Torres bessones, topa per casualitat amb un misteri que donarà el tret de sortida a aquesta magnífica història coral. Una clau i una nota amb la paraula “Black” duran Oskar a emprendre un trepidant viatge iniciàtic per Nova York a la recerca de respostes. En aquest emocionant periple vital, el lector podrà contemplar a través de la història d’aquest nen excepcional i de la seva família, la història d’una ciutat que sent encara molt dins el retruc de la pèrdua però que malgrat tot mira amb esperança el futur. La història d’Oskar és la història d’una ciutat sencera, milions d’històries en una, en la qual els personatges traspuen sensibilitat i solidaritat. Aquesta és una història de superació, d’amor, d’amistat, de sentiment. Una història que fa creure de nou amb la raça humana. Una novel·la magnífica, emocionant i emotiva, tendra, propera, extremadament humana. Qui la llegeixi trobarà un molt de l’inoblidable Holden (del Vigilant en el Camp de sègol) en Oskar i probablement reminiscències de Salinger en el discurs, però Jonathan Safran Foer actualitza el llenguatge i la visió, a través dels ulls d’Oskar i de la seva veu. Aneu a veure la pel·lícula si voleu, però no us podeu perdre en cap cas la lectura del llibre.carinahttp://www.blogger.com/profile/08236384880633736052noreply@blogger.com20