divendres, 3 de juliol del 2009

AIXÒ ÉS TOT, AMICS...



Me'n vaig. Ho vaig decidir ahir mentre escoltava els U2 al Camp Nou i vaig pensar que avui era un beatiful day per tancar la paradeta. Volia fer-ho a la brava, fent desaparèixer d'avui per demà el bloc, però he pensat que devia una explicació a aquells que durant vuit mesos heu passat per aquí i hi heu dit la vostra. A més... que carai! em venia de gust dir-vos adéu.

Ho deixo perquè ja no m'atreu fer el bloc, la xarxa no m'acaba de fer el pes, sempre m'han agradat més les converses de bar i cigarreta i veure la cara de les persones amb les quals parlo. A més a més continua, també, agradant-me més el paper per posar per escrit les sensacions que em transmeten les lectures, perquè és una qüestió massa personal per anar-la esbombant per aquí i per allà. El bloc s'havia convertit en una nosa i m'estava prenent un temps que no estic disposada a cedir a l'ordinador... em perd la vida!

M'ho he passat bé durant aquest temps que ha viscut El guant de l'Allie i, sobretot, m'ha permès descobrir i llegir gent que té moltes coses a dir. Per a vosaltres us deixo uns regalets virtuals per aquest estiu:

Per a la bruixa li deixo Amb el temps a favor del meu admirat Xavier Macià, segur que sabrà valorar-lo en la seva justa mesura, gràcies bruixa per les teves paraules.

A l'Òscar, de The lost art, alguna cosa més prosaica i que segur li vindrà de gust, el convido a que visioni l'obra completa de Kevin Smith, mentre degusta seitons. M'ho passo tan bé llegint-te!

A la Kweilan, la mestra de la ressenya i del bon gust literari, li deixo La meva illa d'Elsa Morante (1945), seguríssim que t'encanta.

Al Salvador de bloGuejat li passo Pop corn de Ben Elton, que és curtet, tampoc és cas que s'entretingui massa i no acabi d'enllestir aquella novel·la que estic esperant amb llums de candeletes i que vull que em signi tant sí com sí.

A la Mireia del racó de la Solsida li regalo L'edat de les paraules del meu estimat amic Emili Bayo, segur que s'ho passarà bé llegint-lo.

A la Mireia de la Ruda, El sur y Bene d' Adelaida García Morales o La ternura del dragón de Martínez de Pisón.

A la NuNs, Opium de Jesús Ferrero, segur, segur que li agrada.

A SU li regalo Una casa per compondre de la Núria Perpinyà. Seguríssim que et sorprèn.

Al Jaume Puig li deixo The road de Cormac McCarthy o Cuatro amigos de David Trueba. Perquè triïs, o millor, llegeix-los els dos.

A la bajoqueta que és l'alegria de la xarxa li passo Arbres de mongetes de la Barbara Kingsolver.

A la Clícide, si no ho ha fet, li recomano la lectura de Arrancad las semillas, fusilad a los niños de Kenzaburo Oé

Al Manel seguríssim que lia agradarà Si una nit d'hivern, un viatger de l'Italo Calvino i si no ja sap que té pendent El rei del món de Salvador Macip.

A tots els altres, Sandra, Ramon, Jorge, Francesc, Ignasi, Jesús, Júlia, Pere, al veí de dalt, lluku, Tonina, Jean Robur, Rosa, etc, etc llegiu, llegiu i llegiu sense parar, tant és , el que sigui i continueu fent gaudir els internautes amb els vostres blocs.

Gràcies a tots i totes. Tot i que El guant resti dormint el son dels justos, continuaré passant pels vostres blocs dels quals sóc ja seguidora fidel i, ja sabeu, si mai teniu intenció de fer una costellada de blocaires, m'hi apunto sense pensar-m'ho dues vegades.

19 comentaris:

miquel ha dit...

T'entenc, és clar, jo també ho he pensat algun cop... potser la inèrcia.
Dos retrets lligats i suaus només:
això també és la vida
no cedeixes temps a l'ordinador, ens el cedeixes a nosaltres
Fins a la costellada o el que s'escaigui :-)
Una abraçada

kweilan ha dit...

Gràcies, carina. Una abraçada molt forta!!!

Clidice ha dit...

Gràcies per la recomanació, és una llàstima que ara que et descobreixo desapareguis. En tot cas sempre cal anar triant: que tinguis molta sort, molt bones lectures i escriptures ^^ passa't per casa quan vulguis :D

Jorge ha dit...

Bon viatge, fes bondat, descobreix llibres nous, noves amistats, beu cervesa si t'agrada i si no t'agrada convida a algú, escriu el que vulguis i somriu.

Fins aviat.

Anònim ha dit...

Carina,
Em trobo aquest post així mig per casualitat perquè fa dies que no passo gaire ni pel meu bloc ni pels que m'agraden com el teu... i he sentit una cosa molt estranya, entre tristesa i comprensió. Jo estic per tancar la paradeta, també. No sé ben bé què m'ha passat... com si hagués tancat un cicle. Em sap greu que marxes, però entenc els teus motius perquè s'assemblen bastant als meus. No sé si sabré ser tan elegant com tu per dir adéu des del bloc. En tot cas a tu ja t'ho dic des d'aquí. Una abraçada, ha estat una sort llegir-te. M'apunto la recomanació i no dubtes que llegiré aquest "Amb el temps a favor". Deixa'm enviar-te una d'estes coses meues:"Estàs sola a una platja, sola i agraïda amb el ritme de les onades ... la llum, el sol. T'apropes a la vora de l'aigua i a tocar dels peus veus la típica i tòpica ampolla de vidre amb un missatget esperant que algú el llegisca. És un bloc a la xarxa". Besets.

Salvador Macip ha dit...

Carina, em sap greu veure't marxar! Des d'un punt egoïsta, m'anava bé tenir a mà un crític amb gustos semblants als meus ;-) Espero que almenys ens anirem veient pel bloGuejat. Moltes gràcies pel regal. Me l'apunto i me'l compro segur. I no pateixis que et signo tot el que faci falta! T'he de deixar per tornar-me a posar a escriure... ;-) Fins aviat!

Ramon ha dit...

Fins aviat!
Ens trobem a la cargolada.

Si que demana temps, sí... però espero que en aquest espai tan breu, t'haguem pogut treure alguna rialla...

Amb el teu permís descobriré el teu bloc anant enrere...

bajoqueta ha dit...

Que tingues un bon estiu! Aquí estarem continuant compartint llibres i altres coses :)

Борис Савинков ha dit...

Gràcies pel regal, i bones lectures!

SU ha dit...

Carina!!!

Jo també m'he quedat molt parada en llegir que plegues! Osti, si fa "quatre dies" que et llegeixo!

Gràcies pel teu regal! Faré per tenir-lo i me’l llegiré, i tant!

Passa’t quan vulguis per ca meu...

I vaja, si es convoquen cargolades o costellades jo... m’apunto!

Un plaer,

SU

Mireia ha dit...

Carina! que breu aquest intercanvi internàutic!
Gràcies pels teus comentaris, pels blocs que he conegut a través del Guant de l'Allie, i es clar pels llibres.

I moltíssimes gràcies per pensar en mi, un detall càlid a la freda xarxa. Gaudiré del llibre i, si em permets, m'apropiaré també dels regals que has fet als altres.

Una abraçada per tu i una gratada de panxa a la Simon.

Rosa ha dit...

Hola Carina,
Des del Racó del llibre et trobarem a faltar.
La teva decisió és la que val. La veritat, l'ordinador es menja moltes hores.
Espero que no t'oblidis de nosaltres i si vols fer alguna ressenya pels oients, ja ho saps.
Bon estiu i fins aviat

Fina ha dit...

Però Carina,alguna cosa no he fet bé que arribo jo i marxes tu?.Dona, això no pot ser.Ja marxo jo.:-)

Potser després d'un descans t'animes i tenim la sort de tornar-te a llegir.Mai se sap.

T'acabava de trobar via SM, però, en fi...Sort i fins aviat.

òscar ha dit...

hòstia carina, com aquesta setmana he anat enfeinat fins ara no he pogut visitar-te i .... :( ... m'acabes de fer atragantar els kikos (fet real) que era cruspint-me.

entristeix, de veritat, tot i entendre les raons, quan algú que acostumes a llegir, a coneixer una miqueta mitjançant els seus escrits, decideix plegar veles.

enyoraré les recomanacions (la meva dona és una superfan de pahlaniuk per culpa teva, ja ho saps) i la teva simpatia i, espero, participar d'aquesta supercostellada. mentre, a banda de quedar un pèl xoffff, proposaré veure clerks o mallrats. serà un petit homenatge.

moooooooooooooooolts petons!

Tonina ha dit...

Em costarà pensar que ja no hi ets, seguiré passant pel teu blog per si canvies d'opinió i ens dones una sorpresa. A Mallorca tenim una expressió per quan qualcú se'n va : "Bon vent i barca nova".
Que el teu camí sigui ple de bons moments. Una forta abraçada.

L'Espolsada llibres ha dit...

Ara que feia poc que et llegia i plegues!
Espero tornar-hi en un altre moment i/o espai.
Sort!

Jordi Cirach ha dit...

Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

òscar ha dit...

Tard, i no sé si enviant una ampolla enmig del mar :), però moooooolt bon any Carina.

fanal blau ha dit...

Carina,
vinc a dir-te que m'estic llegint "El Don apacible", recomanat per la Kweilan, qui em va explicar que li havies recomenat tu!!!
Una joia!
Gràcies, doncs, a tú també!