divendres, 25 d’octubre del 2013

MÉS POEMES DE CARVER EN CATALÀ (II)

Fa dies que no actualitzo el bloc. Estic poc lectora. No tinc temps. No en tinc ganes. No llegeixo.
Avui, però, no puc dormir. Fa dies que em ronda pel cap fer una entrada nova, però la manca d'inspiració em frenava la mà.
De tant en tant, necessito prendre'm un temps. El bloc sempre espera.
Avui torno i reprenc les traduccions (molt personals i poc professionals) que faig dels poemes de Raymond Carver. Qui segueix -més o menys- El guant de l'Allie ja coneix la meva debilitat per aquest gran contista nord-americà. Fa uns mesos, publicava unes traduccions d'uns poemes de Carver que havien servit d'esquelets d'alguns dels seus contes, la faceta poètica de Carver, molt menys coneguda que la de narrador, m'interessa molt, però com sempre... (i comença a ser preocupant) no hi ha traduccions al català (suposo que no és rendible).
No és que Carver sigui un gran poeta -no ho és- però la seva poesia m'interessa en la mesura que m'interessen els seus contes. Amb la poesia Carver va trobar el llenguatge amb el qual podia expressar millor el seu art. La poesia de Carver és minimalisme pur, és, en difinitiva, la idea despullada, freda, sense retòrica... com a ell li agradava... i com a mi m'agrada.

PS: Perdoneu -de nou- l'atreviment, torno amb tres males traduccions de tres poemes-contes.


AQUEST MATÍ 

Aquest matí era diferent. 
Hi havia una mica de neu a terra.
El sol surava en un diàfan cel blau. 
El mar era d'un plàcid turquesa fins on allargava la vista. 
Amb prou feines es veien onades. Tot era encalmat.  

Em vaig vestir i vaig sortir a caminar, 
no volia tornar, volia xuclar tot allò que la natura m'oferia. 
Caminava al costat d'uns arbres vells i encorbats.
Vaig creuar un camp tacat de pedres on s'apilava la neu. 
Vaig continuar fins al penya-segat. Allí, vaig contemplar el mar,  
el cel, les gavines que giraven sobre la platja blanca, allà baix. 
Tot era bell. Una llum freda i pura 

ho banyava tot.  
Però, com sempre, els meus pensaments, dispersos. 
Em vaig forçara veure el que veia i res més.  

Vaig dir-me: "Això és el que importa, no la resta."

( I per un o dos minuts ho vaig aconseguir). 

Per un o dos minuts es van esborrar 
les meves reflexions sobre el que està bé 
i el que està malament: el deure, els records dolços,
les idees sobre la mort, com havia de tractar la meva exdona. 
Tot allò que esperava aquell matí va desaparèixer.
Les coses amb què vivia cada dia. 
Allò que havia trepitjar per seguir endavant. 
Però per un o dos minuts em vaig oblidar de mi mateix i de tota la resta. 
Sé que ho vaig fer. 
Perquè en mirar enrere no sabia on em trobava.
Fins que uns ocells es van alçar dels arbres torts.
I van volar cap on jo necessitava anar. 

UNA TARDA 

Mentre escriu sense mirar el mar,
li comença a tremolar la punta de la ploma.
Les onades acaronen els còdols de la platja. 
Però no és per això. No.
En aquest mateix instant ella decideix entrar
completament nua. 
Endormiscada, sense saber on es troba per uns segons.  
S'aparta el cabell del front. 
S'asseu al vàter amb els ulls tancats, 
amb el cap cot. Les cames obertes.  
Ell l'observa des del llindar.  
Pot ser ella recorda què va passar al matí, 
perquè al cap d'una estona obre un ull i el fixa en ell.
I somriu amb dolçor. 



POR 

Por a veure un cotxe de la policia prop de la meva porta. 
Por a dormir a la nit. 
Por a no adormir-me. 
Por al passat que torna. 
Por al present que vol marxar. 
Por al telèfon que sona enmig de la nit. 
Por a les tempestes elèctriques. 
Por a la dona de fer feines que té la galta bruta! 
Por als gossos que m'han dit que no mosseguen. 
Por a l'ansietat. 
Por a haver d'identificar el cos d'un amic mort. 
Por a quedar-me sense diners. 
Por a tenir-ne massa, encara que la gent no ho cregui. 
Por als perfils psicològics. 
Por a arribar tard i por a arribar abans que ningú. 
Por a la lletra dels meus fills en els sobres. 
Por a què morin abans que jo i em senti culpable. 
Por a haver de viure amb la meva mare quan sigui vella i jo, també . 
Por a la confusió. 
Por a què aquest dia acabi amb una nota trista. 
Por a arribar i trobar-me que te n'has anat. 
Por a no estimar i por de no estimar prou. 
Por que el que jo estimo resulti letal per als qui estimo. 
Por a la mort. 
Por a viure massa. 
Por a la mort. 
Ja he dit això.

10 comentaris:

Sergi ha dit...

Diria que a labutxaca tenen contes de Carver traduïts al català, però això segur que ja ho saps. La poesia segur que no me la miraré, però tothom parla molt bé dels contes, i algun dia ho hauré de provar.

carina ha dit...

Prova-ho, XeXu... són freds com el gel

M. Roser ha dit...

Hola Carina, m'agrada tornar-te a trobar aquí...Entenc molt bé que Carver (no n'he llegit res), s'inspiri en aquests poemes per fer els seus contes...Ja són autèntiques històries!

El veí de dalt ha dit...

M'acabo de comprar "Tres rosas amarillas". A veure que tal...

carina ha dit...

Hola, Roser, moltes gràcies per visitar-me un altre cop. Intentaré ser més constant amb el bloc. Besets

carina ha dit...

Hola veïnet, com anem? Segur q no et penedeixes de la compra. Ja em diràs què. És agradable retrobar-te. Una abraçada.

Olga Xirinacs ha dit...

He llegit "La generación quemada"(Siruela), que es refereix als joves americans inconformistes que, generalment, temen la mort i les catàstrofes. Per això el cinema d'avui és tan ple de temes apocalíptics.
Dona, moltes gràcies pel que dius dels meus llibres i admiradors. Sempre reconforta l'ànim. No he deixat d'escriure i ara faig una novel·la a poc a poc, que no se m'acabi massa aviat, perquè el moment de la creació és un dels millors.
M'alegro que tornis a ser aquí.
Una abraçada i records als companys lectors.

carina ha dit...

Olga, estic encantada de tornar-te a llegir per aquí. Celebro que continuïs gaudint del procés creador i que ens continuïs regalant paraules. L'antologia de Siruela de la que parles conté contes, com el que dóna títol al recull, fabulosos. Una abraçada.

Anònim ha dit...

Interesting. Directe i brut. Esquerp i tenaç. Clar i net com uns bolquers amb una bona tifarada. A falta de conèixer la seva obra poètica original, intueixo una bona traducció. Ves no siguis una artista. M'agrada especialment el tercer, l'hagués pogut escriure jo mateix en una nit de vi i roses.
Salut. D'això, com et deies...?

Josep ha dit...

Et felicite. M'agrada molt.