dilluns, 4 de juliol de 2011

LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

Quan algú veu un llibre amb un títol com aquest no pot fer una altra cosa que aturar-se i mirar-lo i, acte seguit, comprar-lo. El vaig descobrir gràcies a la Ruda el bloc de la Mireia i me'l vaig comprar. No tenia ni idea de què anava, però el títol em va resultar tan suggeridor que no m'hi vaig poder resistir. El vaig encertar.
És una novel·la deliciosa i fresca, ambientada en els anys justament posteriors a l'acabament de la segona Guerra Mundial, en una illa anglesa del Canal de la Mànega, Guernsey. La història, narrada en forma epistolar,dóna una visió polièdrica de l'ocupació alemanya a les illes angleses (rebost de les tropes nazis). És precisament a través d'aquestes veus (cada un dels personatges que intervenen en la trama) que el lector pot fer-se una imatge global a partir d'una informació fragmentada, tot encaixant les peces d'un trencaclosques. L'humor que traspua en els comentaris dels entranyables personatges que poblen aquesta història fa que en molts moments el lector no pugui contenir el somriure o la rialla. Un llibre d'aquells que transmet bonrollisme, tot i el dramatisme que tenyeix la història. Bonic, bonic.
Si el llegiu, no podreu aturar l'impuls de volar al Regne Unit i visitar l'illa, un nou paradís literari.

És d'admirar que aquesta obra sigui la primera i única de l'autora, presidenta d'un club de lectura,i que va morir abans de deixar enllestit el llibre. És nota que no va ser ella qui li va donar el toc final, perquè hi ha un moment en el qual es veu la mà de la seva neboda, Annie Barrows, que va ser qui li va donar la forma que ha arribat a les llibreries.

12 comentaris:

Estonetes ha dit...

Bon dia, Carina, veig que a més de professió compartim amor pels llibres. T´enllace.

jomateixa ha dit...

aquest el tenia a la llista fa temps i li han anat passant altres davant... l'hauré de recuperar

fanal blau ha dit...

És talment deliciosa...!

carina ha dit...

Estonetes, jomateixa i fanal blau gràcies per passar per aquí i dir la vostra. és bonic això de compartir lectures

kweilan ha dit...

A mi em va encantar aquest llibre. No sabia que havies tornat. Benvinguda!!!

carina ha dit...

Holaaaaa, kweilan.
He fet un reset mental i fins que me'n torni a cansar. Quines ganes tenia de tornar-te a llegir

daroib ha dit...

Hola, carina. quan acabis aquest, si em deixes aconsellar-te has de llegir algun de murakami.

carina ha dit...

Daroib, grácies per passar per aqu;i i merci per la recomanaci;o, peró he llegit bastant Murakami *Kafka en la orilla, Tokio Blues, After Dark i Al sur de la frontera , al oeste de la orilla. Potser algun dia faig un post dedicat a ell.

Xavier Arnalot ha dit...

Hola Carina!

Desconeixia que tenies un racó on parlar de llibres. A partir d'aquest moment soc un seguidor més del teu blog. Ben-trobada.

carina ha dit...

Ei Xavi, que raret és parlar amb tu a través del meu bloc, millor fer-ho a l'Itaca amb una cervesa. Au, besets i mos ve- Gràcies per passar per aquí.

L'Espolsada llibres ha dit...

A mi em va semblar que al final coixejava... Has llegit 84, Charing Cross Road? Per a mi, molt millor, o La librería de la Penelope Fitzgerald.

carina ha dit...

Espolsada, tens tota la raó és millor 84, Charing Cross Road (en faré aviat la ressenya), l'altre no l'he llegit, però a mi em queda el dubte com hagués quedat si l'autora l'hagués pogut acabar, a més valoro molt que fos una amateur , ella era d'un club de lectura i va fer aquesta obra que té prou mèrit. Gràcies per la recomanació de la llibreria de la Penelope Fitzgerals, el llegiré i et diré que. I gràcies per deixar el teu comentari