divendres, 8 de juliol de 2011

ARBRES DE MONGETES de Barbara Kingsolver

Fa temps que em rondava pel cap parlar d’aquest llibre. Avui, a l’institut m’ha vingut la inspiració de fer-ho mirant el catàleg de lectures per a l’ESO i m’he endut una sorpresa agradable en veure que ha estat reeditat per la Galera en la seva col·lecció Bridge. Jo vaig llegir la versió antiga d’Edicions l’Eixample Espai de dones que la meva german va comprar en un llibreter de vell.
Arbres de mongetes és una d’aquelles novel·les que tant m’agraden que parlen de fugides, de retrobaments, d’amor, d’amistat, en definitiva, de totes aquelles coses que fan moure el món.
L’escriptora ens sedueix amb una novel·la tendra, reflexiva, autèntica, amb personatges inoblidables plens de pors, febleses i dubtes. La Taylor, la protagonista, criada en un entorn molt semblant al de la pròpia Kingsolver, fuig de casa i comença un viatge que esdevindrà iniciatic i revelador, al final del qual renaixerà com una persona nova.
A través de l’humor, que en algun moment duu a la riallada, descriurà les peripècies de la Taylor i la Turtle (curiós nom), una nena molt, molt peculiar, que el lector farà seva des del primer moment.
El fet d’estar redactat en primera persona li dóna un caire de veracitat i confidència que fa que qui llegeix Arbres de mongetes visqui en pell pròpia les aventures de les protagonistes, acompanyades per uns magistrals personatges secundaris.
Arbres de mongetes és una lectura deliciosa, narrada amb un sentit de l’humor que em recorda molt al de la Fanny Flagg, que no explica cap història extraordinària, però que resulta sempre, en cada moment, emocionant i autèntica. Si el llegiu entendreu perquè als Estats Units ha venut milions d’exemplars i ja està considerat un clàssic de la literatura contemporània.

3 comentaris:

kweilan ha dit...

No coneixia aquesta novel.la. Excel.lent ressenya. Gràcies!

GLÒRIA ha dit...

Hola Carina!
Quin blog tan interessant que tens! He fet un ràpid cop d'ull. Comparteixo amb tu l'entusiasme per Lorrie Moore. Fa anys que vaig llegir aquest llibre i el tinc molt present. El que ressenyes en el post actual no el conec però, pel què dius, té un aspecte molt prometedor.
Salutacions!

carina ha dit...

- Hola Kweilan, gràcies per les teves paraules i venint d'una mestra de la ressenya com tu no puc fer res més que sentir-me afalagada. Gràcies.
- Glòria, benvinguda al guant, celebro que t'agradi i espero que puguem continuar gaudint i compartint lectures. És casa teva, passa quan vulguis.