dimecres, 13 de juny de 2012

MAMOGRAFIA

Fa uns mesos vaig llegir aquest colpidor poema de Mireia Calafell en aquest espai i ja aleshores em va deixar un gust amarg a la boca. Avui el recupero perquè aquest acte fred i trasbalsador que és una mamografia va canviar la vida d'una  bona amiga meva ara fa gairebé mig any. Després de sis mesos de passar pel calvari de la quimio, dimecres vinent l'operen. Ahir vaig sopar amb ella i avui li dedico aquest post ple de força i energia positiva. Tot sortirà bé, ha de sortir bé. Va per tu, bonica, i per totes les dones que lluiten com tu contra aquesta terrible malaltia.

MAMOGRAFIA


No hi ha seducció en el gest amb què es treu el jersei
ni es descorda els sostenidors amb un posat atractiu
que desangeli l'ambient d'aquesta cita de divendres.
S'ajeu sobre el llençol amb ordre als moviments
i té fred quan ell s'atansa sense mirar-la als ulls
i examina amb els dits com qui fa sonar un piano
vell que no inspira confiança, desafinat després de tant
de temps, el regne dels mugrons cònics coronen.
La revisió no acaba aquí, ara toca la màquina,
col·loca el pit esquerre en el que sembla una balança
que no sabrà pesar les hores de passió que han passat
per aquí, i menys regularment encara hi passen.
Postrada i ciborguesca es demana en quin moment
el que es captava del cos perquè importava
va caure de la pell cap endins, de les fotos d'estiu
a les mamografies. El silenci és la resposta.

Un poema de Mireia Calafell dins de  Poètiques del cos  (2010), Barcelona, Viena, P.19

16 comentaris:

XeXu ha dit...

Una abraçada per la teva amiga, és clar que tot anirà bé. És una lluita dura, però es pot guanyar. Ànims.

Glo.bos.blog ha dit...

Tinc fe que tot anirà bé. Pregaré perquè així sigui.
Una forta abraçada a les dues.

aina ha dit...

El poema és boníssim, llàstima que el títol vagiper davant.

I la teva amiga s`en sortirà, els berenars en bona companyia ajuden.

Carme ha dit...

Els millors desitjos per a la teva amiga...i una abraçada a les dues.

El poema realment molt bo!

Ànims i endavant!

Pais secret ha dit...

Colpidor i tan cert el poema...

Tot ha d´anar bé Carina, si més no hi pensarem i t´enviem tota la força que ens és possible.

Una abraçada per les dues.

Elfreelang ha dit...

Tota la sort , el coratge i l'empenta per a tu i la teva amiga!

M. Roser ha dit...

El trobo un tema no massa poètic, però si ha de servir per donar ànims a la teva amiga, ja m'està bé. I sobretot que sigui molt optimista, segur que tot anirà bé....L'actitud personal és molt important.
Un petó per les dues.

GLÒRIA ha dit...

Podria donar conferències sobre el tema que m'ha tocat viure en persona més d'un cop. Desdramatitzeu: La quimioteràpia -certament molesta- l'haurà ajudat a reduir el tumor i la intervenció la deixarà ben neta. Cal afegir que a partir d'ara, la teva amiga estarà protegida per un equip de metges que la revisaran sovint per impedir qualsevol rebrot. Una bona cirurgia por retornar-li l'antiga i bella forma.
Tot ha d'anar bé, Carina. Ja ho veureu.
Un petó!

Cris (V/N) ha dit...

Uf.... molts ànims i els meus millors desitjos.... un petó per a tu, tenir una amiga així no té preu !

Gregori Samsa ha dit...

Arribat aquest punt, és quan t'adones l'important que arriba a ser els avenços en el camp de la medicina, la gent que dedica tota la vida a la investigació i els resultats que s'obtenen.
Sortosament, avui en dia aquest tema és totalment superable.
I llavors el recolçament d'una paraula amiga, o tant sols la seva companyia, és definitiva.

jomateixa ha dit...

Una abraçada de força per la teva amiga.

kweilan ha dit...

Segur que tot anirà bé. Ànims!!!

Assumpta ha dit...

De tot cor, els millors desitjos per la teva amiga! Una abraçada i ànim!

EL BLOC DE SAM ENFOT ha dit...

Esplèndid!!!
I una abraçada per l'amiga.

carina ha dit...

Ei, guapíssims i guapíssimes, moltes gràcies a tots per les vostres paraules, les hi transmeto a ella i us asseguro que us està molt agraïda. Demano discupes, perquè no m'agrada fer aquestes exhibicions, però necessitava fer-ho perquè em fot molta ràbia que algú tan jove hagi de passar per això, i fa mal quan és algú que t'estimes. Glòria, gràcies per les teves paraules, el teu testimoni i la teva experiència és la que més optimisme i bones vebracions pot dur, potser sí que cal relativitzar, i més venint d'algú que ja ha passat pel procés.
Gràcies a tots i milions de petonets

El veí de dalt ha dit...

Docns em sumo als anims amicals!