dijous, 23 de febrer del 2012

EXTREMELY LOUD & INCREDIBLY CLOSE de Jonathan Safran Foer

Qui segueix més o menys de manera habitual aquest bloc sap la meva preferència (gairebé reverencial), a l’hora de triar lectures, pels escriptors nord-americans actuals. Avui no faig cap excepció, però hi ha una mica de trampa, aquesta ressenya era una de les que tenia previstes en un mig termini, però una estrena cinematogràfica –la setmana que ve- m’ha fet avançar la publicació
Avui, doncs, faig un post oportunista, el divendres vinent estrenen la pel·lícula Tan fuerte, tan cerca (no entenc per què s’ha traduït així, ni llibre ni pel·licula) basada en el bestseller de Jonathan Safran Foer Extremely loud & Incredibly close. Va ser aquest estiu que vaig fer la lectura i em sembla curiós que algú hagi decidit fer-ne una pel·lícula, ja que aparentment no és un llibre per portar-lo a la pantalla. Qui l’hagi llegit sabrà de què parlo. Safran Foer en aquesta novel·la capgira i regira el llenguatge clàssic de la narració: experimenta amb els espais, la tipografia, les imatges i recursos visuals diversos i pareix com a resultat una novel·la sorprenent per innovadora en la forma i per tan extremadament commovedora en el fons. Un llibre magnífic.
Aquesta és una novel·la post 11S (fou escrita el 2005), però no és pas una història explicada des del victimisme i la sensibleria fàcil, no. Aquesta és una història de reflexió, de redreçament, de record, però no pas d’autocompassió. En aquesta història, Oskar Schell, un nen molt, molt especial de nou anys que ha perdut el seu pare en l’atemptat de les Torres bessones, topa per casualitat amb un misteri que donarà el tret de sortida a aquesta magnífica història coral. Una clau i una nota amb la paraula “Black” duran Oskar a emprendre un trepidant viatge iniciàtic per Nova York a la recerca de respostes. En aquest emocionant periple vital, el lector podrà contemplar a través de la història d’aquest nen excepcional i de la seva família, la història d’una ciutat que sent encara molt dins el retruc de la pèrdua però que malgrat tot mira amb esperança el futur. La història d’Oskar és la història d’una ciutat sencera, milions d’històries en una, en la qual els personatges traspuen sensibilitat i solidaritat. Aquesta és una història de superació, d’amor, d’amistat, de sentiment. Una història que fa creure de nou amb la raça humana. Una novel·la magnífica, emocionant i emotiva, tendra, propera, extremadament humana. Qui la llegeixi trobarà un molt de l’inoblidable Holden (del Vigilant en el Camp de sègol) en Oskar i probablement reminiscències de Salinger en el discurs, però Jonathan Safran Foer actualitza el llenguatge i la visió, a través dels ulls d’Oskar i de la seva veu. Aneu a veure la pel·lícula si voleu, però no us podeu perdre en cap cas la lectura del llibre.

20 comentaris:

kweilan ha dit...

He llegit algunes crítiques molt negatives de la pel·lícula pel seu exagerat sentimentalisme. Pel que dius, la novel·la no té res a veure. Excel·lent ressenya, com sempre, Carina. I buscaré el llibre perquè ha de ser interessant.

Una ha dit...

Jo anava a dir que me passava directament a la pel.li perquè tenc un munt de llibres en coa, però si ha tengut tan males crítiques...faré un esforç i afegiré un llibre més al munt. Molt bona crítica.

Anònim ha dit...

Doncs no coneixia l'autor, però en tot cas i abans de tot, em llegiria la peli. Aquest nen, L'Oskar, em recorda a mi quan era petit, cinc anys enrere.
A veure, Carina, què és això del vei de dalt? una festa? a quin pis viu? hi haurà droga?
Com pots veure, són moltes preguntes i cap resposta. Indignant

fanal blau ha dit...

Després de llegir-te, Carina, vénen ganes de llegir-lo. O sigui que l'aniré a buscar i quan acabi els que tinc entre mans, m'hi posaré.
La novel·la de Salinger que vaig llegir fa mooooooolts anys, em va agradar molt.
Com diu la Kweilan, una ressenya com sempre, excel·lent i que encomana les ganes de llegir.
Una abraçada ben ben gran!

M. Roser ha dit...

Caram noia quina ressenya tan fantàstica, tan ben estructurada d'aquest llibre que jo no he llegit, però amb el què ens dius tu, gairebé és com si ho hagués fet...podem veure fer-nos nostres els personatges.
Jo ara llegeixo el Jo confesso d'en Jaume Cabré. Em vaig enamorar de Les veus del Pamano, però em sembla que aquest, no està a l'alçada de les meves expectatives.
Petons.

Sergi ha dit...

No anem bé! Si ja no guardo un record massa lluit de 'El vigilant del camp de sègol'... Però no és descartable, la història no pinta malament. El que no faré serà veure la pel·li, si no en miro cap darrerament aquesta no serà l'excepció.

Quadern de mots ha dit...

Sóc molt tafanera i ja m’he mirat una mica l’autor. Sembla molt interessant i la primera novel•la crec que també ha d’estar força bé. Ja l’he localitzat a la biblioteca, el problema és que només la tenen en castellà i últimament em fa una mica de mandra... però hauré de fer l’esforç si no vull que em passi com amb La pastoral Americana que de moment l’he aparcat perquè també només la tenen en castellà.

La pel•lícula tard o d’hora crec que la miraré, però quan la pugi veure a casa amb tranquil•litat i decidir si la veig tota o no em convenç i plego. És a dir, encara queda i, primer bé el llibre.

Sempre surto amb un llibre/lectura sota el braç. Bona recomanació.

carina ha dit...

Hola Kweilan, aquest és el perill de dur aquest llibre al cinema, depén quin director el toqui pot desgraciar-lo fent una història ensucrada i lacrimògina que desvirtuï el sentit original de J Safran Foer. Crec que la lectura és interessant i el llibre realment és magnífic, tot i que alguns crítics l'han titllat de massa ambiciosa i pretenciosa, però ja sabem com és la crítica professional. Una abraçada i bon cap de setmana.

- Les lectures, Aina, han de respondre a impulsos, és bo tenir llibres a la cua, perquè el cos ens en demana un de determinat en cada estat d'ànim, com més en tinguis a la cua més en tindràs per triar i remenar. Surt molt aquest cap de setmana i inspira't per escriure aquests textos magnífics i aguts que fas. Disfruta, guapa.

- Samseta, per una banda, t'he de dir que el llibre és brutal, i que amb el petit Oskar t'hi trobaràs identificat segur. Per l'altra, la festa de la que et parlo, no és una festa del pijama que fa el meu veí d'escala, sinó una festa blocaire prevista a Barcelona pel 14 d'abril i de la qual sóc coorganitzadora (em sembla), l'organitzen entre d'altres el company bolcaire Veí de Dalt, Geronima, Senyoreta Tiquismiquis... i surt arran de les històries veïnals, és per a participants i simpatitzants dels blocs. Si t'hi vols apuntar visita el bloc del veí de dalt, de tota manera la setmana que ve faré un post amb més informació. Fa? Bon cap de setmana i porta't molt malament.

- Fanalet, gràcies pels elogis ressenyils i anima't a llegir-la amb la sensibilitat que tens, segur, segur que t'emociona i apassiona. Bon cap de setmana. Ja t'explicaré com ha anat el meu

-M. Roser, Cabré és fantàstic, a mi Jo confesso em va agradar mol, menys que les Veus del Pamano, però em va agradar molt, a més tinc un carinyo especial a Cabré ja que va ser professor meu a Narrativa i Guió quan estudiava Comunicació Audiovisual, és una bèstia parda de les lletres catalanes. Quan l'acabis, prova amb Safran Foer és una experiència agradable i ha fet una magnífica novel·la.

-XeXu, oblida't del Vigilant, el que he volgut dir és que el personatge d'Oskar recorda molt el personatge de Holden i la seva particular mirada i visió del món que l'envolta. Oskar és un nen superdotat, molt madur, amb un punt de vista molt sui generis, que fa arrancar el riure en segons quines situacions. Crec que si el proves t'agradarà, si vols pots provar de llegir la seva primera novel·la Todo està iluminado, que també és bona.

- Quadern de mots, hola un altre cop, quest és l'etern problema del món editorial i de les traduccions al català, ja fa temps que he dessitit trobar traduccions al català dels autors que m'agraden, ni David F Wallace, ni Phillip Roth, ni Carver, ni Safran Foer, ni Lorrie Moore, ni tants altres... sempre pots optar per la versió original. A mi em fa molta mandra també llegir en castellà, però no em toca cap més remei quan vull llegir, ja que els autors que m'agraden lees editorials catalanes no deuen considerar que cal traduir-los, a més es tracta d'autors joves (bé, joves, nascuts al voltant dels setanta) i tret d'alguns aquí fins i tot és difícil trobar-los en castellà. Esperem que això canviï. Per cert, ja li he dit també al XeXu prova de llegir Todo està iluminado, la seva primera novel·la és magnífica, també. Tot i que la critica americana se'l carrega una mica perquè està considerat un pijo, un escriptor d'acadèmia, l'empollon de la classe, però nosaltres que no tenim aquests prejudicis podem gaudir de la lectura nus, sense trampes ni condicions. Una abraçada fortíssima.

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i pel vostre amor pels llibres.

Jordi Dorca ha dit...

Però aniràs a veure la pel·lícula? Si hi vas -ja ho saps!- tot seguit et farem aquella mena de preguntes tan empipadores.

Betty ha dit...

Acabo de començar amb Everything is Illuminated (he trobat l'ebook en anglès), ja veus que faig els deures ; )

carina ha dit...

- Jordi, no ho tinc clar, he llegit algunes crítiques i em sembla que han agafat la història per allà on no l'haurien d'haver agafat mai, crec que prefereixo quedar-me amb el bon regust del llibre, la imaginació sempre és millor que les relectures amb imatges. Si hi vas tu ja et faré les preguntes empipadores de sempre. Gràcies per dir la teva.

- Betty, no esperava menys de tu, ja veuràs com t'agrada, gairebé posaria la mà al foc. Ja en parlarem. És diferent això de parlar amb tu a través del bloc, no? acostumades a veure'ns les cares. Gràcies per deixar un comentari, m'ha fet il·lusió!

jomateixa ha dit...

Jo tampoc havia sentit a parlar d'aquest autor.
El llibre queda afegit a la llista de pendents.

carina ha dit...

Gràcies per passar, jo mateixa, espero que si decideixes descobrir-lo t'agradi i t'apassioni. Un petonet ben gros des de terres lleidatanes i amunt!

Joan Abellaneda ha dit...

gràcies carina per la recomanació, tal com expliques el llibre donen ganes de llegir-lo.

i moltes gràcies també per la teva visita al meu blog i les teves més que amables paraules, un regalet per mi !

una abraçada i fins aviat

GLÒRIA ha dit...

Sento tant a parlar de Safran Foer que l'hauré de llegir. Només em faltaves tu, Carina per fer-me'n venir més ganes. A més a mi els escriptors estadunidencs, quan m'agraden, em semblen els millors.
Salutacions afectuoses!

carina ha dit...

- Joan gràcies per passar i dir la teva, m'agrada llegir-te, però ets tan productiu que jo que sóc poc constant amb això del bloc sempre he de tirar enrere per llegir tot el que m'he perdut, crec que ara estic més o menys al dia.

- Glòria, gràcies per passar i tens raó que has de llegir Safran Foer i respecte al dels autors nord-americans com a narradors (de conte breu) són els millors, no hi ha dubte, en saben un niu, són boníssims.

Anònim ha dit...

Hosti tu, jo juraria que havia deixat un comentari aquí, ara fa un parell de dies, preguntat pel cony de festa del veí del 3º 2ª, però no el veig enlloc, potser no vaig demostrar amb prou eficàcia que sóc era un robot ( ara que hi penso, tampoc podria demostrar el contrari) o és que hi ha una conxorxa blocaire per silenciar-me, cosa que no seria d'estranyar, donada la meva actitut contestatària i....daixò, ara m'he perdut.
No hi fa res, tornaré.

Olga Xirinacs ha dit...

Molt ben explicat tot.
Últimament no em fio de les novel·les experimentals, però això no vol dir que no hi pugui haver excepcions.
Confio que tard o d'hora la llegiré, perquè entre la meva família lectora ens passem els que valen la pena.
T'hauria de contractar perquè fessis ressenya de la meva nova novel·la: saps promoure el producte.

Una abraçada.

carina ha dit...

ç Gregori, no llegeixes amb prou atenció, més amunt et responc al que em preguntes, però tot seguit faré un post per explicar la moguda que estem muntant per al dia 14 d'abril i a la que espero que t'apuntis, tindràs notícies. Bexitos!

- Olga, estic encantada de que hagis decidit tornar a aquest raconet meu, estaré encantada de llegir-te i comentar-te, tens un espai segur en aquest humil bloc. Ets gran, Olga, tens un currículum que molts autors voldrien per si mateixos. Admiro profundament la teva tasca literària, he llegit el teu "Enterraments lleugers", "Un cadàver per sopar" (que l'hem fet llegir algun any a l'institut) i alguna coseta més, el que desconec més de la teva obra és la poesia, però ho arreglaré aviat. Una abraçada fortíssima, és un honor per a mi poder parlar amb tu ni que sigui a través del bloc.

fanal blau ha dit...

Ja el tinc, Carina!
Tant aviat com el temps em deixi, m'hi poso!
Una abraçada, bonica!