Des que podia recordar havia fet la mateixa feina. La màquina funcionava des de temps immemorials. No havia fallat mai ni un engranatge, només calia supervisar-la de tant en tant. Havia fet un cafè llarguíssim i es va posar a la feina. En sis dies ho va tenir tot enllestit i al setè va descansar. I encara descansa ara. La màquina funciona, sense parar, els engranatges giren i giren i tot és igual. Des de darrere el monitor vigila que no falti oli, però fa dies que pensa que aquesta feina l’avorreix, que vol prendre’s unes merescudes vacances extemporànies sense data de tornada i no es veu l'hora en què pugui prémer el botó d’OFF i respirar tranquil. Amèn.
26 comentaris:
L'ordinador diví, que diu Kundera...
És molt original, aquest relat.
Potser estaria bé que no descansés tant. Aquí hi ha feina.
Ostres, apocalíptic! Si prem l'off, ho tenim clar. Sí, sí, va fer una obra que funciona sola de fa temps, però no la pot destruir a la que es cansi, no? Bona pensada, m'ha semblat molt original.
Jo també l´he trobat original i m´ha fet un efecte curiós, mentre anava llegint he traslladat aquest treballar diví a la meva feina terrenal i he pensat que ara mateix no m´ho puc permetre.
Vulnerable naturalesa humana...
Doncs jo, si em permets, aconselleria al paio que fes una revisió a fons de l'engranatge que, pel què es veu, últimament ha perdut força oli.
enginyós relat, carina
Jo l'aconsellaria que premés el "reset" ;-D
Millor que no premi off......si vol descansar que no miri
Original ....el gran rellotger....que no pari de moment..bon relat!
Doncs jo m'inclino perquè apreti l'OFF...ell creu que la màquina no perd oli però és ben bé que no deu veure-s'hi gaire ja... La màquina sí que està espatllada i potser seria una bona cosa destruir-la del tot o, si més no, desmuntar-la peça per peça per comprovar on rau l'avaria i, un cop arreglada, refer-la de nou... quina feinada!!!
Un bon i breu relat que fa reflexionar, Carina!
- Nois i noies, gràcies pels vostres comentaris, ens agradi o no tot és ciclic, tot es mou, gira i torna a lloc, la història ens dóna la raó, tant és el que fem el que diguem continuem movent-nos com autòmates, no aprenem dels nostres errors, repetim una i una altra vegada les mateixes jugades, tot i sabent que acabarem perdent. És el joc de la vida, dels homes, de la humanitat sencera..
Frueïx, Carina. I llegeix per poder-nos explicar com és la platja al mes d'octubre acompanyada de literatura i del que més convingui i et faci feliç.
T'esperarem i ja ens explicaràs l'aventura tardoral, tan suggerent.
Original.
Potser és hora de prémer l'OFF i desfer-se de l'avorriment; potser fa massa temps que tot gira i gira ben igual.
Això de que és un engranatge que funciona perfectament... potser li faltaria ajustar algun caragol o posar una mica de "seis en uno" en alguna cadena de transmissió...
-Porquet, sempre ha estat igual de bé o de fotuda, cíclicament, però "todo es lo mismo, todo se transforma", saps que vull dir, la màquina és defectuosa de sèrie.
No cal que premi l'Off, però que reduís la velocitat ena aniria de meravella.
en tot cas que premi PAUSE
Heu provat a sortir i tornar a entrar? De vegades funciona... ai! la medernitat endarrerida!
No sé jo si últimament no està massa avorrit de la feina i para poca atenció... la màquina perfecta està desequilibrada en l'eix Nord-Sud, i la gent es torna més ximple cada cop. Em penso que li haurem de donar un toc aviam si s'espavila i posa ordre! ;) (O és una manera d'estalviar-se la feina de prémer l'off? Potser espera que ens autodestruim solets...)
Mentre mirava la imatge he recordat la peli. Recordo que em va agradar molt...curiosa la comparació. Potser sí que seria millor desmuntar-ho tot i tornar a començar des del començament, tot i que em fa l'afecte que la màquina funcionaria igual de malament, potser caldria canviar algunes peces de lloc!!!
Petons,
M. Roser
En los tiempos actuales nadie se puede permitir el lujo de respirar tranquilo.
que tengas un bonito fin de semana.
un abrazo.
M'ha agradat, molt original.
A mi també m'ha agradat.
CArina,
veig que vols participar a les Històries Veïnals. Fantàstic! Ja rebràs informació de què cal fer, però ara per ara necessito un emial teu de contacte. Les HV són relats a quatre mans entre blocaires que sortejo en grups de quatre entre els que us apunteu. Per això necessito l'email.
Que no plegui tan dràsticament! :)
Molt bona proposta, Carina!
Que bo! totalment un Deus ex machina :D
què bo carina aquest petit relat que diu tantes coses... potser ja és hora que siguem nosaltres els qui ens ocupem de la màquina i deixar al vell descansar !!
gràcies de nou per la teva visita i el teu amable comentari al meu últim poema
fins aviat, una abraçada
joan
Publica un comentari a l'entrada