dilluns, 19 de setembre de 2011

CIUTAT DE LLADRES de David Benioff

“Si féssim balanç de les grans lectures que devem a l’Escola, a la Crítica, a totes les formes de publicitat, o, al contrari, a l’amic, a l’amant, al company de classe, fins i tot a la família, el resultat seria clar: el millor que hem llegit, ho devem gairebé sempre a algú apreciat. I sempre en parlarem primer amb algú estimat. Potser perquè, precisament, allò propi del sentiment, com del desig de llegir, consisteix a preferir. Finalment, estimar és regalar les nostres preferències a aquells que preferim. I aquests actes de repartiment omplen la invisible ciutadella de la nostra llibertat. Som habitats per llibres i per amics.
Quan algú que apreciem ens dóna un llibre per llegir, el primer que busquem entre les línies és ell, els seus gustos, les raons que l’han portat a endossar-nos aquell llibre, els signes d’una fraternitat. Després, el text ens arrossega i ens oblidem de qui ha fet que ens hi capbusséssim; ¡aquest és, precisament, tot el poder d’una obra, escombrar també una minúcia com aquesta!
Tanmateix, passats els anys, sol succeir que l’evocació del text ens retorni el record de l’altre; aleshores, alguns títols tornen a convertir-se en rostres.”

Començo aquest post amb les paraules de Daniel Pennac a Com una novel•la, perquè realment aquesta novel·la de la qual parlaré avui, com totes les altres que apareixen en aquest bloc són “regals” especials que un dia algú em va transmetre, i que, de retruc, ressenyo perquè puguin ser algun dia també vostres, perquè si una cosa és certa, és que a tots nosaltres, els que llegim, ens uneix precisament això l’amor pels llibres i per les persones que s’amaguen darrere aquests llibres. Aquesta ressenya, doncs, és per a vosaltres, que sabeu apreciar el veritable valor de la paraula escrita. Ciutat de lladres té el rostre de la meva germana Nanci, però en llegir la història he pensat immediatament en algú en especial, a qui segur li agardaria moltíssim i li he volgut fer aquest regal virtual, desitjant que li arribi, sigui on sigui, juntament amb els meus millors desitjos: va per a tu Bruixa de Sol (trobo tant a faltar les teves paraules!)... i va també per a tots vosaltres, lectors i blocaires.
De vegades, hi ha gent que té un do especial per trobar joies amagades entre les prestatgeries d’una biblioteca o d’una llibreria, la meva germana Nanci el té, ensuma i troba històries fantàstiques que per a molts ulls passen desapercebudes. Ciutat de lladres és una troballa, una perleta meravellosa, que es deixa llegir i que mentre dura la lectura commou molt, moltíssim i fa riure i fa plorar... i fa viure. És una delícia de cap a fi.
Si us dic el nom de David Benioff probablement us quedeu igual però si us parlo de pel·lícules com Troya o X-Man segur que us sonarà més: Benioff n’és el guionista i és precisament per aquesta faceta que és conegut, però vés per on també ha escrit una novel·la i a més és una novel·la magnífica. Ciutat de lladres conta la història de Lev i Kolya dos companys accidentals que han de dur a terme la difícil comesa d’aconseguir una dotzena d’ous a Leningrad durant el setge alemany de la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquest fet trivial en aparença, començarà una cursa per la supervivència alhora que s’anirà teixint una amistat forta i poderosa, sorgida de la necessitat d’aquells que no tenen res a perdre però que lluiten amb tot per continuar vivint. Amb un llenguatge senzill i amb un humor finíssim, Benioff recrea una història –la del seu avi- complexa i dura que és capaç d’arribar fins al racó més íntim. Aquest no és “un altre llibre sobre la Segona Guerra Mundial”, aquest és un llibre sobre els valors universals, aquells que ens fan remoure, que ens fan sentir i que queden gravats com el foc en les nostres memòries.

11 comentaris:

Violant d'Atarca ha dit...

Amb la viva ressenya que n'has fet, ja em ve al cap la imatge de la persona a qui faré una mica més contenta amb la lectura de la teva proposta.
Gràcies!

Quadern de mots ha dit...

Hola, he començat a llegir la ressenya amb curiositat, el títol em recordava un llibre però la veritat que no sabia quin i l’autor, sincerament, no el recordava.

Arribat a un punt de la teva interessant exposició he agafat la meva llibreta (per apuntar-lo) mentre em deia, “ostres! encara no ha parlat del llibre i ja tinc ganes de llegir-lo” . Però m’ha vingut la ràbia i la il•lusió alhora. “Els ous”, vaig llegir el llibre deu fer un tres anys (no recordo, quan encara no feia ressenyes) i em va agradar moltíssim. Recordo l’amistat, la complicitat, la valentia d’uns personatges moguts per una absurda i estrafolària ordre. Dons , sí, la teva germana sap trobar joies d’aquelles que ningú en parla i que resten oblidades esperant que algú de casualitat o amb seguretat les tregui de la lleixa.

M’ha fet ràbia no poder apuntar a la llibreta un llibre que recomanaves amb tant d’entusiasme.

Gregori Samsa ha dit...

Bé, realment la teva recomanació fa molt bona pinta, sempre interessants aquestes troballes

Estic d'acord amb la reflexió inicial d'aquest Pennac, quan trobo algun llibre que m'ha frapat especialment, miro de fer-lo arribar a la gent del meu entorn. Agrada compartir-ho.

salut i peles

Jordi Dorca ha dit...

El llibre (tot llibre estimat, vull dir) és una cosa íntima, molt íntima. Per això (suposaria jo) és tan difícil deixar un llibre a algú i que ens el torni. El llibre ens vol amb tota l'ànima, amb tot el cos. Ens necessita.
El millor regal.
Gràcies.

òscar ha dit...

A mi, de gran, m'agradaria escriure de llibres amb la mateixa passió i entusiasme que tu ho fas, Carina.

Per edat ja faig tard, però mai és tard per llegir-te.

Pilar ha dit...

M'ha sobtat el fet de saber que els llibres poden tenir el rostre de qui ens els regala...M'encanta aquesta possibilitat.
Gràcies pel regal.

carina ha dit...

Violant, ens agraden tant els llibres perquè darrere seu hi ha sempre una persona, per això ens els fem nostres.

Quadern de mots, el llibre és preciós, en podrien fer una pel·lícula, no creus?

Gregori, t'agradarà molt. Per cert, el llibre de Pennac és un assaig fantàstic sobre la lectura, hi ha reflexions molt interessants.

Jordi, és tant gratificant gaudir d'un llibre que t'ha regalat algú molt especial...

Òscar, tu ja escrius amb passió i a més tens aquella mirada única que tan poca gent té. Ja ho saps, m'agrada llegir-te. Petó

Pilar, gràcies per passar per aquí, tant de bo hi puguis trobar alguna coseta. Petonets

Galionar ha dit...

Hola, Carina, quedo captivada per una de les frases que ens has dit: estimar és regalar les nostres preferències a aquells que preferim. No hi havia pensat mai, però..., i tant que sí! Em quedo pensant-hi, reflexionant i evocant. Ostres, quanta saviesa que conté!
Tindré en compte el llibre de la ressenya. Una forta abraçada!

carina ha dit...

Galionar. no te'n penediràs, és una novel·la duro però profunda i bella- Una abraçada

carina ha dit...

dura, vull dir...

Quadern de mots ha dit...

Sí, una bona pel·lícula.