dimarts, 30 d’agost de 2011

UN ASSASSINAT MUSICAL de Batya Gur

La novel·la negra és sempre un bon recurs a l'hora d'elegir un llibre, dóna al lector una història plena d'intriga que fa que durant els dies que dura la lectura qui la llegeix se senti part activa de la novel·la i si és bona fa que els dies següents a l'acabament continuï trencant-se el cap amb la història contada. Això mateix passa amb Batya Gur, l'escriptora a la qual dedico aquest post.
Si un autor de novel·la negra mereix ser entre el millors del gènere aquesta és Batya Gur. Gur nascuda a Tel Aviv el 1947 i traspassada el 2005 ha deixat com a llegat cinc immenses novel·les negres, protagonitzades per l'interessant i intel·ligent inspector Michael Ohayon, a través d'aquestes cinc novel·les i del seu protagonista el lector pot veure la història d'Israel dels cinquanta darrers anys amb tota la complexitat que comporta. Tot allò que tenen de poc suggerents els títols de Gur, ho tenen de profundes i magnífiques les històries que narra. No passeu de llarg a la llibreria si veieu Assassinat al Quibuts, Un assassinat literari, L'assassinat de dissabte al matí o Assassinat al cor de Jerusalem, malgrat les aparences amaguen soberbis thrillers (com els ha anomenat Amos Oz).
Fet aquest apunt inicial anem a parlar del llibre, he triat el quart de la sèrie: Un assasinat musical, perquè ha estat el darrer que he llegit i és el que més fresc es manté a la memòria.
Michael Ohayon, l'atractiu protagonista, jueu i d'origen marroquí, es veu aquí immers en una història plena de connotacions personals que l'atraparan en una xarxa en la qual es barrejaran els seus sentiments i el seu tarannà professional. A través d'Ohayon i Nita, sempre acompanyats per la música i les reflexions sobre art, iniciaran una investigació que els durà a viure una aventura que posarà al descobert les pors, les passions, l'amor, l'amistat, la fidelitat i els farà trontollar en allò que havia regit la seva vida fins al moment.
Dit això puc afirmar que Un assassinat musical té tots els ingredients que al meu parer ha de tenir una bona novel·la, sigui del gènere que sigui. Un dels principals atractius és la descripció minuciosa dels personatges en la seva vessant psicològica, Batya Gur presenta en totes les seves novel·les uns personatges profunds i complexos, reals, vius que gairebé es materialitzen a mesura que passen les pàgines. Aquesta destresa a l'hora de pintar aquests personatges, donen al lector un motiu més d'implicació activa amb allò que està llegint i se sent vulnerable amb tot allò que viu i sent el protagonista perquè el sent tan proper, tan palpable que resulta impossible mantenir-se'n al marge. Si aquest és el punt més fort de Gur, no ho és menys el seu domini del gènere, l'altra arma per enganxar el lector des de les primeres planes. Aquest domini i l'emplaçament geogràfic on passa la història, la fan una escriptora diferent i dóna com a resultat un thriller magnífic, que combina la investigació d'un doble assassinat, amb la realitat d'Israel i la passió per la música. La complexitat del cas i la mestria de l'autora en la seva resolució captiva sense remei un lector entregat des del primer moment, que deixa portar-se i s'endinsa, a poc a poc, en un món tancat regit per unes lleis pròpies. Aquí és quan comencen a caure mites, immersos en l'escenari de l'obra _sempre Jerusalem_ coneixem una realitat molt allunyada dels estereotips i de les idees preconcebudes, i és que Batya Gur, com el seu alter ego literari Michael Ohayon, va viure de petita en un Quibuts i va veure en primera persona els canvis que s'han donat a Israel el darrer mig segle.

18 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

No conec Batya Gur, però l'experiència de llegir autores de novel·la negra sempre ha estat molt bona per a mi; la demanaré als Reis.
PS: segons el DCVB (d'Alcover i Moll), POTXÓ es deia a la Vall d'Àneu, Vilaller, Senterada, Conca de Tremp, Artesa de Segre.

Eloy ha dit...

Poso aquesta autora a la llista de llibres pendents.
Gràcies pel suggeriment.

Quadern de mots ha dit...

Acabo de llegir una novel•la negra i tens raó, atrauen.
No havia sentit a parlar de l’autora, me l’apunto i en faré una recerca per llegir-ne alguna cosa. Bona ressenya.

carina ha dit...

Jordi Dorca, si la llegeixes segur que repetiràs, si pots comença pel primer dels cinc. Gràcies per l'aclariment, m'imaginava que ho havies tret del DCVB, li veia més un deix Ribagorçà o Pallarès, no em sonava pas que fos ni en lleidatà ni en valencià. Et llegeixo.

Eloy gràcies per passar pel meu bloc, crec que et pot agradar si et va el gènere. Anirem llegint-nos, a part del gust pels llibres compartim professió.

Quadern de mots, benvinguda de nou, gràcies per lo de la ressenya, però ja saps que al teu costat les meves són merdetes. N'aniré aprenent. Et llegeixo

kweilan ha dit...

Fa temps que segueixo aquesta autora i m'agrada. Tanmateix aquest darrer llibre no l'he llegit i me l'apunto. Excel.lent ressenya!

rebaixes ha dit...

Anant pel mon també un té el desig de parar, admirar, reflexionar... no anar a còrrer sense destí. M'has trobat en un moment que no faig gaires visites, però com que no sabia de tu et dono la benvinguda.
Llegir, llegir... Saps que qualsevol paper que arribi a ma me'l faig meu... Però ara estic de vaga.
Estas en lo cert en la teva exposició sobre la lectura d'aquest gènere... El voler descubrir arriba fins a implicar-nos-hi... Veiem el quadre i collim els pinzells i interiorment anem fent els retocs per allargar la sensació que ens produeixen certes lectures...
Ara llegeixo poc en quant a llibres, i la veritat que no sabria exposar-ho tal com tu fas les resultes d'una lectura que ens agrada.
ves seguint la teva ruta, de moment som companys de camí. Anton.

carina ha dit...

Gràcies, Kweilan,
aquest no és el darrer, és el quart, encara n'hi ha un altre després d'aquest: Assassinat al cor de Jerusalem. Et llegeixo

carina ha dit...

Anton, benvingut i moltes gràcies per passar pel meu bloc. Jo sí coneixo el teu i gaudeixo llegint-te. M'agrada parlar de llibres perquè sempre m'acompanyen en tots els moments importants de la meva vida, sempre hi ha hagut un llibre, per això va néixer aquest bloc. T'aniré seguint i passa quan vulguis és casa teva

cantireta ha dit...

Hola, Carina.
Veig que t'has unit a la legió de cantirers de casa meva. Benvinguda!!
Gran ressenya, en la propera reencarnació me'l llegiré.
Espero que t'agradi el que escric. La poesia també em té el cor robat.
Salut i bona lectura!

Joan Abellaneda ha dit...

gràcies per la recomanació m'encanta la novel.la negra
i gràcies per visitar el meu blog i comentar-me, ets molt amable
seguim en contacte
joan

zel ha dit...

Un llibre que vaig llegir fa molt i que encara recordo, excel·lent! Li n'he llegit un altre que ara no recordo, ja el buscaré!

Violant d'Atarca ha dit...

Hola!
Et faig una visita per a fer-me una idea de com és aquest raconet virtual teu i, la veritat, veig que és un lloc molt acollidor... tan farcit de llibres i d'amics lletraferits!
Aniré rondant per aquí!
Una abraçada! I gràcies per passejar aquesta espectacular maragda per les meves sensacions.

òscar ha dit...

La novel•la negra és un dels gèneres literaris que solc associar amb més intensitat amb les vacances d’estiu. Intrigues que captiven el cuquet lector que portem dins, històries que són drogues contra les que no hi ha més metadona que el continuar llegint i aquella patxorra estiuenca que et demana passar unes quantes hores a l’ombra de la terrassa devorant quelcom que no exigeix un procés massa pesat de digestió.

Malauradament, les meves vacances d’estiu de enguany han estat pèl condicionades per mal de caps de salut de ma mare (ja tot mitjanament bé) i, per tant, de poca tranquil•litat lectora he gaudit. “Ullals” i “El hombre de hielo” han estat de les poques treves que m’he donat.

Ara, amb les coses més o menys posades a lloc, buscaré alguns dels cinc llibres d’aquesta autora que desconeixia per gaudir del cap de setmana com si fossin les veritables vacances.

carina ha dit...

- anton, gràcies per visitar-me i si t'ha agradat el bloc, millor. Espero compartir amb tu altres lectures. Tant de bo et vagi bé aquesta aturadeta, jo vaig parar durant dos anys i he tornat amb ganes, no sé... havia perdut embranzida. Agafa revolada i gaudeix dels llibres, de la vida. Gràcies per acollir-me.
- Benvinguda cantireta,
celebro que hagis passat per aquí. T'aniré seguint perquè m'agrada el que fas. Gràcies.
- Joan espero que t'agradi aquesta autora si algun dia decideixes llegir un llibre seu. M'ha agradat el teu bloc. Ens veiem per allí o per aquí.
- Zel, gràcies per deixar-te caure per aquest racó i dir la teva. Et llegeixo.
- Violant, gràcies per passar i si t'hi has trobat bé torna quan vulguis, tant de bo hi trobis alguna coseta. És bonic com dius les coses.
- Òscar, bentornat, ja m'imaginava que alguna cosa devia passar, però ahir quan vaig veure el teu post vaig respirar tranquil·la. Se't troba molt a faltar quan no hi ets. Celebro que la teva mare estigui millor i pensa que hi ha molts estius per endavant. Disfruta, llegeix i escriuuuuu. Muaks, muaks requetemuaks

jomateixa ha dit...

No he llegit re d'aquesta autora,però després d'aquestes crítiques l'hauré de posar a la llista...

carina ha dit...

Gràcies per visitar aquest lloc, Jomateixa, benvinguda, espero compartir amb tu moltes lectures. Una abraçada

GLÒRIA ha dit...

Jo tampoc la conec. Haig de fer una bona repassada al teu blog.
Un petó, Carina!

carina ha dit...

Glòria, gràcies per passar. Ja saps si trobes alguna coseta teva és. Ens veiem per aquí o per allí