dimarts, 23 de desembre de 2008

LA PLATA DE LOS DÍAS de Vicente Gallego

Per què?


Fa dies que em ronda pel cap posar aquesta lectura, però no m'acabava de decidir perquè jo mateixa havia començat el bloc amb prejudicis: ressenyaria només novel·les o a tot estirar hi inclouria alguna biografia... però no me n'he pogut estar i després d'haver ressenyat La trista mort del noi ostra, m'he animat i m'he dit: per què no? Torno amb un altra obra de poesia aquest cop ben diferent de l'anterior.
Per què poso La plata de los días en aquest bloc? doncs perquè va marcar una de les millors èpoques de la meva vida, els anys d'universitat, perquè vaig conèixer l'autor i perquè no sé que em passa quan llegeixo Vicente Gallego que em sembla que està dient tot allò que penso o que he pensat alguna vegada. La seva és una poesia amb la qual m'hi sento identificada i més ara que he passat la temible barrera dels trenta.
La meva història d'amor amb La plata de los días va començar l'estiu del 97 (uf, ja fa 11 anys) a La Seu d'Urgell. La Vero i jo ens havíem apuntat en un curs de literatura de la Universitat d'Estiu de La Seu, assistíem a classe cada dia i per la nit ens ho anàvem a passar bé. Les activitats "acadèmiques" no estaven malament, però eren força avorridotes, fins que una tarda vam assistir a un taller de posia que culminava amb una lectura de poemes a càrrec dels autors. Van començar a recitar un darrere l'altre i hi va haver una mica de tot - la Vero i jo estàvem mig adormides a la segona fila-, van anunciar a Vicente Gallego i vaig mig obrir els ulls per veure qui era, em vaig espavilar de cop, davant nostre hi havia un noi d'uns trenta-pocs-anys, amb el cap rapat, arrrecades, vestia unes bermudes amb sandàlies de dits i duia una samarretablanca, em vaig fixar que duia anells i polseres de cuir. El seu aspecte em va sobtar tant que vaig parar orella quan va començar a parlar. I aquí és on vaig descobrir allò que senten els amants de la poesia, les seves paraules em van quedar marcades com el foc i em vaig sentir petita com un mosquit pel fet de ser incapaç de dir amb paraules com aquelles tot allò que havia pensat milers de vegades. Quan va acabar la seva lectura vaig prendre la referència del seu llibre i només arribar a Lleida el vaig comprar. L'he llegit tantes vegades.... i cada dia descobreixo nous matisos, nous misteris... És un llibre que durant una dècada ha anat creixent amb mi i, ara, quan ja sóc a la trentena em sento encara més propera a La plata de los días. Allò que als 20 anys em va sobtar i em va fer obrir els ulls i fins i tot em va fer riure, avui, als trenta ja no em sobta tant perquè ja fa dies que tinc els ulls oberts i moltes coses ja no em fan riure, perquè com li devia passar a Vicente Gallego la vida ja m'ha descobert gairebé tots els misteris.
Avui no faré cap ressenya. Només reproduiré aquells dos poemes que aquella tarda d'estiu de 1997 a La Seu d'Urgell van fer que durant cinc minuts no pugués fer altra cosa que escoltar.

LA PLATA DE LOS DÍAS

ÉCHALE A ÉL LA CULPA

A José María Álvarez y Carmen Marí

Hoy te has ido de fiesta con amigas,
y sin que tú lo sepas me regalas
un tiempo de estar solo que ya empieza
a ser raro en mi vida, un tiempo útil
para intentar pensar en ti como si fueras
lo que siempre debiste seguir siendo
cuando pensaba en ti: aquella persona,
en todo semejante a cualquier otra,
que una noche lejana tuvo el gesto
generoso y extraño de entregarme su amor.
Pero el amor nos cambia, nos convierte en espías
ridículos del otro, en implacables jueces
que condenan sin pruebas y comparten
sus estúpidas penas con el reo.
El amor nos confunde y trata ahora
de que vea en tu fiesta una traición.

Por huir de esa trampa me amenazo
con los nombres que cuadran al que cae en su vacío:
egoísta, ridículo, inseguro, celoso...
Y como un ejercicio de humildad pienso en ti
divirtiéndote sola: te imagino bailando
y mirando a otros hombres;
al calor del alcohol
confiesas a una amiga algunas cosas
que te irritan de mi sin que yo lo sospeche,
y por unos instantes saboreas
una vida distinta que esta noche te tienta
porque eres humana, aunque no me haga gracia.

Ahora caigo en la cuenta de que dudas
como yo dudo a veces, y que también te aburres,
y que incluso algún día habrás soñado
follar como una loca con el tipo que anuncia
la colonia de moda.
Para calmarme un poco
tras la última idea, yo me digo
que el amor es un juego donde cuentan
mucho más los faroles que las cartas,
y procuro ponerme razonable,
pensar que es más hermoso que me quieras
porque existen las fiestas, y las dudas,
y los cuerpos de anuncio de colonia.

Lo que quiero que sepas es que entiendo
mejor de lo que piensas ciertas cosas,
que soy tu semejante, que he pensado besarte
cuando llegues a casa; y que es el amor
-ese tipo grotesco y marrullero-
el que va a hacerte daño con palabras
absurdas de reproche cuando vuelvas,
porque ya estás tardando, mala puta.

ESTADÍSTICA

De todas las maneras que el amor
es capaz de inventar para matarse,
son las más compasivas las que muchos
consideran más crueles: la traición,
la mentira, cualquier suicidio rápido
que certifique el fin con mucha sangre
y permita lavarla con el llanto.
Pero el amor es cruel consigo mismo,
o es acaso muy torpe, porque suele
elegir una muerte sin nobleza
que se da con un arma lenta y triste:
ese gas repulsivo y venenoso
que acaban generando los bostezos.

2 comentaris:

òscar ha dit...

val ... és el dia de nadal i, de fet, á mi aquests dies em posen de bon humor, tendre, bla-bla-bla ...

primer he llegit el cóm vas anar a parar a l'autor, després ambdues peçes i, en tercer lloc, m'he penedit de no veure la teva actualització al bloc abans de les compres perquè, segur, era el primer llibre de poemes que em comprava en anys.

gràcies per la brutal descoberta, bon nadal, bla-bla-bla ... i, pels reis, a buscar en vicente gallego per l'abacus.

petooonet de bon nadal!!!

kweilan ha dit...

Hola! No se perquè el teu bloc no se m'actualitza al meu i ara he entrat per casualitat i he llegit aquest post que m'ha encantat. Per suposat que em compraré aquest llibre perquè els dos poemes m'han deixat amb ganes de més.
Bon any!!!