dilluns, 2 d’abril del 2012

JO MAI MAI - Joan Dausà i Els Tipus d'Interès



"Tots tenim històries que guardem per a nosaltres i un dia decidim compartir."

Avui aquesta entrada va per a la meva cunyadeta Judit i per a tots aquells que mai mai han... Espero que us agradi i, al mateix temps, desitjo molts èxits al Joan Dausà en aquesta aventura musical. A mi m'encanta, i a vosaltres?

Jo mai mai...

9 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

M’ha agradat molt la cançó i, jo mai mai... o potser sí...

Sergi ha dit...

Jo mai mai vaig jugar a aquest joc perquè justament odiava els dards enverinats, sobretot aquells de després de moltes rondes de beure. En contra dels meus principis, com a bona persona rància que sóc. La cançó és bona, però com amb tantes altres, la temàtica em tira enrere.

Anònim ha dit...

Per un problema tècnic aliè a la meva voluntad, no puc escoltar la peça d'aquest pájaro, que de ben segur és l'hòstia amb patinet.
Pel què fa al comentari en si, et diré que jo, anys enrere, era molt de jo mai mai i de jo sempre sempre, fins que se m'ha anat desmontat tota la història i he acabat amb un jo faig el que em rota dels collons.

a reveure, Carineta

Gerònima ha dit...

Déu ni do amb la lletra!

M. Roser ha dit...

Mira, penso que és una cançó que descriu la quotidianitat, com es podria fer parlant...Penso que ara és una època que estan sorgint del no res molts grups, per això segurament n'hi ha per a tots els gustos, jo els desitjo sort, però alguns no els compro(que diuen)...

Jordi Dorca ha dit...

M'imagino que aquest "mai, mai" no és ben bé el mateix que "jamai". Oi?

Olga Xirinacs ha dit...

Des dels vells començaments de "La Nova Cançó", trobo que els cantants no han evolucionat gens. Continuen amb les veus desmenjades i accentuant fora de lloc. És com viatjar en el túnel del temps.
Hi deu haver excepcions, és clar...

Que tinguis un bon dilluns de mona.

Anònim ha dit...

A veure, jo mai, mai...aniria a una festorra blocaire.
No, la veritat és que aquest cap de setmana em serà impossible asistir-hi.
Haurà de ser en una altra ocasió.

viu i llegeix ha dit...

Un encant haver-te conegut al sopar de les històries veïnals: jo mai mai haguera dit de passar un vespre en tan bona companyia entre mig desconeguts :-) . Una abraçada