Hi ha llibres que no saps per què queden gravats com el foc en la memòria de qui els llegeix. Amb Les històries naturals de Perucho em va passar una cosa semblant. És una lectura d'infantesa, però tot i així ha perdurat en el temps immaculada i igual que el primer dia que la vaig llegir. Encara avui sento que puc passejar per Prat Dip i topar-me amb la bella Agnès amb un carrall d'alls penjat al coll buscant vampirs.
Aquesta novel·la i el seu autor crec que han tingut poc reconeixement dins les lletres catalanes i per al meu gust és una novel·la excel·lent té tots els ingredients per fer passar una bona estona al lector: aventura, misteri i un ritme trepidant. Parlo des del record perquè mai no l'he tornat a llegir, però crec que és un llibre que hauríem de recuperar i reivindicar.
Em va sobtar que entre tots els llibres que proposa Harold Bloom al seu "Cànon occidental" Les històries naturals hi siguin presents, quan aquí, a Catalunya, crec que ha passat bastant desapercebut, no és que faci massa cas del cànon de Bloom, però alguna cosa deu tenir la història que va decidir incloure-la. Si teniu temps aquest estiu, feu-ne la lectura i me'n dieu què.
16 comentaris:
Quines coses, jo vaig guionitzar dos capítols de "Les histories naturals" ara farà uns anys. Potser aquest llibre no ha tingut un calat fort per una raó ben senzilla, i és que tret del context, no explica res massa de nou, les histories de vampirs les coneix tot déu. De totes maneres, és un caramel per fer-ne una pel·lícula (si es tenent els mitjans i els calers, es clar!)
Me l'apunto, merci
doncs també me'l anoto carina perque no sols no he llegit aquest, no n'he llegit cap de perucho :(
rectificaré. estivalment, però rectificaré!!!
Jean Robur,
gràcies per passar per aquí, quina gràcia que hagis guionitzat Les històries naturals, tinc curiositat per saber què sen'ha fet d'aquest projecte. Quan parlo d'aquest llibre parlo des del record, i la imatge que em ve és molt bona. L'haurem de tornar a llegir.
Hola Mireia, gràcies per passar per aquí i bona lectura.
Òscar, ja saps escric poquet però et poso deures. Val la pena que llegeixis Perucho
Doncs els meus capítols guionitzats estan dormint el somni dels justs en un arxiu per casa. Va ser un treball que vaig fer de més perquè el veies el meu profe d'audiovisuals. Em penso que no li va acabar d'agradar, suposo que tenia d'estar farcits d'errors i que ell es va compadir i no m'ho va fer notar, només em va dir que tragués text, perquè li semblava que n'havia posat massa. Segueixo pensant, que si algú se li ocurreix fer-ne una pel·lícula pot funcionar molt bé, crec que el cinema ha indagat poc en l'època carlina, que jo recordi només en "La punyalada" i una petita referència a "Un cos en el bosc".
Hola Carina,
Moltes gracies pel comentari, personalment com dic en el comentari, les novel•les roses m’han fet passar molt bones estones. Jo el teu bloc tampoc el coneixia. L’he trobat molt interessant, també t’aniré visitant. Gracies pel link, jo també et linkaré. Fins aviat
Una abraçada.
hola carina. Sóc la Tonina i arribo a través de blogs amics. De Perucho record un llibre sobre besties fantàstiques o una cosa així, sé que em va agradar.
T'enllaçaré al meu blog per llegir-te, m'ha agradat el què fas.
Fins aviat, et deix l'enllaç al meu per si et ve de gust passar la mar i visitar-me.
Salutacions.
Jean Robur, així que els teus capítols són el resultat d'un treball de carrera, jo a la UdL vaig tenir el Jaume Cabré a l'assignatura de Narrativa (guió) i vam guionitzar el cappítol pilot d'una sèrie de televisió. Espero que vagis treballant i que pugui tenir notícies teves. Salutacions
Rosa,
moltes gràcies per passar per casa meva que ara també és teva, t'aniré seguint, perquè m'agrada la gent com tu que parla de llibres i posa la lectura en el lloc que es mereix. Ens anem llegint
Tonina,
moltes gràcies per deixar-te caure per aquí, ara mateix em passo pel teu bloc i et dic alguna coseta
Hola carina! No he llegit res d'aquest autor. Gràcies per la recomanació!
Hola kweilan,
estic segura que t'agradarà o pel capbaix et sorprendrà. Salutacions i força barça
bones Carina!
ja torno a voltar per aquí... he estat uns dies aïllada del tema blogs... no sé pas perquè, però tampoc ho necessitava, una mica rar tot plegat, no?
et volia dir que ja he comprat The catcher in the rye i que segurament serà la meva propera lectura :)
merci per recomanar llibres!
Un llibre exel.lent!
Vaig tenir el plaer d'entrevistar-lo poc temps abans de que moris i em va semblar un personatge
tan interessant i ple de vida com els seus llibres.
"Les històries naturals" és una obra mestre de la literatura. I punt. La vaig llegir fa molts anys i la vagi tornar a llegir fa pocs mesos i em va tornat a enamorar i vaig trobar moltes més coses. I no, no ha estat reconeguda com es mereix. I crec que és perque pertany al gènere de la fantasia/terror i això no fa literari per segons quines ments. Els gèneres populars mai respectats... a veure quan trenquem aquests tabús. Perucho és un gran autor, amb un lleguatge precís i preciós, amb una brillantísima idea de agafar la història i forgar els passatges on pot passar el fantàstic, amb una imaginació desbordant, i es entretingut i divertit i amé. Llegeis "Pamela" si pots i coneiras la dona que va pervertir al Marqués de Sade. Fantàstica.
Hola NuNs,
estic encantada de tornar-te a trobar per aquí, a mi em passa tot sovint això de perdre'm i no trobar a faltar gens la xarxa. Segur que El vigilant t'encantarà i sabràs per què es titula així el meu bloc.
Quina enveja SM, haver entrevistat Perucho, era un home amb una ment clara i molt fidel als seus principis.És extraordinari trobar blocaires com tu que sàpiguin apreciar la literatura bona i de casa. Petonets.
Hola Jorge, estic plenament d'acord amb tu amb el poc reconeixement que ha tingut aquest bon home. Que jo sàpiga a la literatura catalana no tenim cap altre autor que segueixi aquesta línia argumentativa ni tracti aquests temes. Caldria reivindicar Perucho. M'apunto la teva recomanació i espero fer-ne un post ben aviat.
Salut i gràcies a tots i totes.
Tens raó, Carina. Perucho ha de ser reivindicat. El vam entrevistar per a un fanzine. Ens va rebre a casa seva i ens va tenir hores explicant-nos històries. No sabíem quines eren veritat i quines se les estava inventant. Va passar el temps volant. Un persontge genial.
Carina, gràcies pel teu comentari. Per fi algú ho ha aconseguit! Jo també et vaig seguint, però entre tu, el Manel i la biblioteca se m'acumula la feina!
Ens veiem per aquí!
Publica un comentari a l'entrada