dissabte, 1 de novembre de 2008

Tret de sortida

Avui tornava de Barcelona amb tren i he estat llegint Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets de Patrícia Gabancho. Aquesta dona té més raó que un sant. Sóc professora a secundària i subscric gairebé totes les afirmacions que fa al seu llibre. No he estat educada a l'Argentina ni tampoc he viscut la repressió franquista (vaig acabar COU l'any 93), m'agrada la meva feina i m'ho passo bé ensenyant, però tot i això crec que l'ensenyament avui dia va cap a un punt de no-retorn, cap al desastre... Comento això perquè, de fet, ha estat aquesta lectura la que m'ha animat encara més a elaborar aquest bloc. Tinc la necessitat de posar per escrit tot allò que m'ha aportat l'educació que he rebut (de la meva família, mestres, professors i, fins i tot, amics). A tots ells els dec, per bé o per no tan bé, el que sóc avui, i a ells els dec, també, la passió que des de ben petita he tingut pels llibres, per la literatura i, sobretot, per les novel·les.
Per aquesta raó aquest bloc vull que sigui la meva biografia literària, el lloc on hi apareguin aquells llibres que han estat importants per a mi en un moment o altre de la meva vida, aquelles lectures que d'alguna manera m'han ajudat a entendre millor el món, aquelles històries que m'han donat respostes quan no en tenia.... Crec que és possible viure sense literatura (de fet, ho comprovo cada dia) però realment és molt menys interessant i molt més avorrit que fer-ho amb llibres.
Cada llibre que ressenyaré té darrere un nom, una història, una persona, un moment... i aquest serà l'encapçalament de cada obra llegida.

1 comentari:

Max ha dit...

Si, si, si si, tot molt bonic, pulit i correcte. I noble, nogensmenys. Però has obviat Star Wars al teu perfil personal... deu meu t'avergonyeixes de tots nosaltres i de la Força, vade retro Satanas!!!.

Ara això sí, dius que t'agrada Chocolat i Andrés Calamaro... com pot ser si no tenen res a veure... o potser sí.

En fi, un blog collonut que aniré seguint al "dedillo" o ditet.

Petonets

PD: Lo més bonic no és lligir, sino tenir algú que t'apagui la llum.