dimecres, 12 de novembre del 2008

LA LLADRE DE LLIBRES de Markus Zusak

PER QUÈ?

Aquesta lectura és molt recent i la dec especialment al Carles que me la va regalar el passat Sant Jordi. De tota manera, no va ser un amor a primera vista. Cansada que passessin per les meves mans infinitat de llibres que tractaven l’holocaust estava saturada de Segona Guerra Mundial i de desastres i el vaig aparcar en una prestatgeria. I aquí hi entra el segon agraiment: dec sobretot aquesta lectura a la meva mare. Ma mare gran lectora – o més ben dit, gran devoradora de llibres- s’havia acabat un dels seus totxets i me’n va demanar un d’entretingut. Li vaig colar sense dir res La lladre de llibres. Va ser un encert, li va agradar tant que me’n parlava a totes hores, me’l va descriure com a deliciós. En vaig tenir prou. Crec plenament en el seu criteri i us puc dir que no m’he equivocat. (Manel, aquest sí que l'has llegit ;) ara ja pots dir la teva. Salut)

La ressenya o alguna cosa així

Markus Zusak ha estat una gran troballa. Ha entrat a la literatura universal per la porta gran. És potser agosarat fer una afirmació així, però el cert és que qui hagi llegit La lladre de llibres entendrà bé perquè ho dic. La novel·la fou concebuda per aun public juvenil, però l’obra en quesito no s’ha resignat a restar eternamente condemnada a ser un títol més d’aquesta mal anomenada literatura de segona o de transisió: és una novel·la que s’ha saltat qualsevol barrera i s’ha establert com un llibre apte per a tots els públics
Llegir La lladre de llibres ha estat realmente una delícia. Si mirem per damunt la història no és gran cosa, conta la vida d’una noieta que és acollida per una família que viu als afores de Munic en plena II Guerra Mundial. Liesel, la protagonista, a través de Hans, el seu pare d’acollida, estableix una estreta i molt especial relació amb els llibres (que no explicaré ara), tot i el dramatisme de la realitat que l’envolta.
Però la lladre de llibres no és una novel·la convencional sobre un tema tan i tan tractat com el nazisme, és una troballa, perquè des de la seva original estructura fins a la inesperada narradora de la història que no és una altra que la Mort (amb mayúscula), una Mort molt “humana”, passant per la magistral tècnica de Zusak a l’hora de travar la història. Tot i que el que ens transmet és profundamente colpidor i dur, hi ha moments en els quals el lector no pot fer una altra cosa que somriure, o emocionar-se, o sorprendre’s que ens arrriben de la mà d’uns personatges secundaris profundament humans i sensibles que fan tenir –tot i la gravíssima situació que s’està contant- tenir esperances en la raça humana. La lectura és una sorpresa constant i una experiència única.
No vull desvetllar massa coses de la trama perquè no vull espatllar possibles lectures, només diré allò que tothom pot saber si llegeix la sinopsi del llibre: La lladre de llibres perfila una nova visió de l’Alemània nazi, que permet al lector flotar i espiar la vida dels protagonistes d’una guerra tan estranya com absurda.

5 comentaris:

Manel ha dit...

Gràcies, Carina, per recomanar-me La lladre de llibres. Un bon llibre, sí senyor!
No oblidaré mai l’escena aquella on un nen de dotze anys s’escola a l’Estadi Olímpic embetumat de cap a peus per emular el seu admirat Jesse Owens...; el cel gris, el terra enfangat i el xiquet creuant la meta dels cent metres en una apoteosi d’èpica entotsolada. Genial!

Toni Solano ha dit...

M'apunte la recomanació. Ens llegim.

bajoqueta ha dit...

Em costa deixar llibres a mitges, però amb este no vaig poder. L'he començat dos cops i no m'acaba d'enganxar. No li he trobat la màgia que molta gent li ha trobat. Encara que reconec que l'anèctoda que conta Manel em va sembla genial :)

Helena Justina ha dit...

He llegit la teva ressenya i m'ha agradat molt, també ho va fer el llibre. El plaer de la lectura és immens i gràcies als blogs m'he adonat que hi ha moltíssima gent que l'apassiona aquest vici. Per si t'interessa fer una ullada, tenim un blog on potser trobes alguna cosa del teu interés: http://delibrossetrata.blogspot.com

Quadern de mots ha dit...

Aquest llibre em va agradar moltíssim, després li vaig recomanar a la meva filla adolescent que també li va agradar (però no tant).

No només atrapa la història de la nena amb els llibres i el rerefons de la guerra. A mi em va captivar la personificació de la mort, que arreu l’acompanya, és dolça i a voltes compassiva i amb sentiments. Excel•lent llibre.

No miro res més... que no pararia.