Ja
sabem que en el cas de les lectures els gustos van per barris i que no necessàriament
una obra que ha agradat moltíssim a algú ha de provocar les mateixes sensacions en
algú altre. Molts cops remeno els vostres blocs a la cerca de la meva propera
lectura i tot i que amb el temps he arribat a confeccionar una llarguíssima
llista de futuribles, massa vegades no acabo de fer el pas, perquè sempre hi ha
alguna cosa que em grinyola. La lectura de la qual parlaré avui em va arribar
via indirecta a través d’un comentari a un bloc que segueixo molt Mil matices de gris, de l’admirat i càustic
Jorge, amb el qual comparteixo gustos literaris i visió. Un tal Aguador deixava
una recomanació en un comentari a un post seu: “Llegeix Abluciones de Patrick DeWitt”, li deia. Vaig apuntar el títol i l’autor
i el vaig comprar, va ser una sorpresa agradable descobrir que havia estat
publicada per la interessat i impecable editorial Libros del Silencio, que té
la virtut i l’ull de donar a conèixer veritables joies (feia poc havia
descobert de la mateixa editorial Knockemstiff,
del qual ja he parlat en el meu bloc). El resultat: aquesta ressenya. A
continuació vaig anar a raure al meu gurú literari Kiko Amat i vaig poder
comprovar que ja n’havia al seu bloc, era la prova definitiva que no havia errat en l’elecció. La
conclusió: ha valgut la pena i per aquesta raó també té un lloc al meu bloc. Gràcies
Jorge i Aguador per descobrir-me aquest autor i aquesta obra brutal.
ablución s. f.
1 culto Acción de
lavar o lavarse una persona.
2 Purificación ritual por medio del agua de algunas religiones.
3 Ceremonia de purificar el cáliz y lavarse los dedos que hace el
sacerdote católico después de tomar el vino.
— s. f. pl.
4 abluciones Vino y agua con que el sacerdote católico
realiza la ablución.
Patrick
DeWitt és un d’aquests autors bandarres amb un ull clínic per esbudellar la
societat, el seu passat com a cambrer en un bar de copes i el seu talent
observador han donat com a fruit aquesta magnífica, visionària i punyent obra.
El
llibre està bastit a partir d’una sèrie de vinyetes connectades que ens guien a
través de l'odissea d’un cambrer alcohòlic que treballa en un famós bar de
Hollywood en declivi. Morbosament
divertit per la decadència decadent del seu entorn, observa els clients perquè
no caiguin en l'oblit de la nit, prenent notes per a la seva novel·la. Amb
l'esperança de descobrir els seus secrets i els motius que els han dut a ser
qui són, estableix amistats provisionals amb un elenc d'habituals amb diverses
patologies. Però a mesura que la seva permanència a la barra es fa més i més
necessària, comença a servir-se més copes i més sovint que als seus clients, fent
que els moments que no és darrere de la barra cada vegada siguin més dolorosos.
Atrapat pels seus hàbits i la solitud, la seva vida va ensorrant-se com un
castell de cartes: la seva dona l’abandona i és incapaç de controlar la seva
addicció. Al cap mateix del precipici s'adona que no sobreviurà si no se’n va.
I així ordeix un pla de fugida com a única oportunitat de redempció i d’evitar
la pròpia autodestrucció. Aquí comença la recerca de si mateix.
Ablucions no deixa de ser un conte clàssic sobre l'addicció i les seves conseqüències, amanit amb un toc còmic, si voleu, però és, al mateix temps audaç d’una manera poc convencional: bellament dissenyat i escrit amb un estil seductor que atreu el lector immediatament al seu món.
Inesperadament fosc, Abluciones és de tot menys divertit. El to còmic i mordaç fa riure, de vegades, però és la rialla que provoca el ridícul i el patetisme. Aquest és un tipus de novel·la que altres escriptors podrien tractar amb paternalismes, intentant redempcions (com el mateix títol indica), però DeWitt, no, DeWitt exposa i ungeix amb alcohol i vòmit una realitat bruta, crua i penosa, però explicada de manera magistral i gairebé poètica. Una novel·la fantàstica, impecablemnt escrita (i impecablement traduïda per Javier Calvo).
Ablucions no deixa de ser un conte clàssic sobre l'addicció i les seves conseqüències, amanit amb un toc còmic, si voleu, però és, al mateix temps audaç d’una manera poc convencional: bellament dissenyat i escrit amb un estil seductor que atreu el lector immediatament al seu món.
Inesperadament fosc, Abluciones és de tot menys divertit. El to còmic i mordaç fa riure, de vegades, però és la rialla que provoca el ridícul i el patetisme. Aquest és un tipus de novel·la que altres escriptors podrien tractar amb paternalismes, intentant redempcions (com el mateix títol indica), però DeWitt, no, DeWitt exposa i ungeix amb alcohol i vòmit una realitat bruta, crua i penosa, però explicada de manera magistral i gairebé poètica. Una novel·la fantàstica, impecablemnt escrita (i impecablement traduïda per Javier Calvo).
Avís:
no és un llibre apte per a aquells que no acaben de pair històries
grolleres de sexe, drogues i violència.
PD: Ups, perdó, per la ressenya avui no m'agrada gaire com ha quedat, però no tinc ganes de repassar-la. Si teniu qualsevol dubte, pregunteu. Bona nit.
PD: Ups, perdó, per la ressenya avui no m'agrada gaire com ha quedat, però no tinc ganes de repassar-la. Si teniu qualsevol dubte, pregunteu. Bona nit.
4 comentaris:
Doncs moltes gràcies per la ressenya ...m'abstindré de llegir-lo, no per res ,només es que no lliga gaire amb el meu estat actual ...vull llegir plàcidament i sense ensurts
Em sembla interessant. D'aquells llibres que m'arrosseguen a mons que mai coneixeré en primera persona però als quals hi trauré el cap amb interès.
La crònica t'ha quedat bé, Carina!
Un petó.
Bona lectora, Carina, i bona disseccionadora de llibres. No tothom els sap resumir en l'essencial.
Porto un temps de Primo Levi (Trilogia d'Auschwitz); "La casa dels morts", de Dostioievsky; y Arxipèlag Gulag" (dos volums) de Solhenitzin. Tots tres durs i indispensables. Entremig, policiaques, siguin o no sueques.
Fas una pausa llarga, ¿eh? Espero retrobar-te aviat i ben feliç.
Noia, t'ha tallat llum i telèfon? No dones senyals de vida als requeriments veïnals del preident...!
Publica un comentari a l'entrada